Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

diumenge, de febrer 19

Caricatures

Ahir, dia 17 de febrer, un grup d'israelians van convocar un concurs de caricatures sobre els jueus. Ho van fer com a resposta a la iniciativa d'Ahmadinejad de fer el mateix sobre l'Holocaust. La diferència entre uns i l'altre és prou evident. El segon vol humiliar; els primers consideren que si s'ha de fer broma dels jueus, els més preparats són ells mateixos. Res de cremar ambaixades ni de fer mal ni de culpar innocents. La broma és la broma i la violència i l'odi, són la violència i l'odi.

El jueu sempre s'ha caracteritzat per posseir un sentit de l'humor crític. En posaré un exemple. En un acudit jueu, una persona demana a l'altre --ambdós són jueus-- qui és el més boig de la història. La resposta és Moisès, ja que si en fugir d'Egipte i després travessar el desert hagués conduït el seu poble cap a la dreta i no cap a l'esquerra, avui els jueus tindrien petroli i no un conflicte.

Els musulmans podrien ser tan irònics amb Muhammad? Ho dubt molt.

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter