Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

dilluns, de febrer 20

Joan F. Mira

Em vaig sorprendre a la conferència de divendres. No pel que va exposar Mira, sinó per la gent que hi havia. Estava convençut que estaríem en família i hi havia una gentada. Hi destacava la colònia valenciana que resideix a Menorca, on estan millor que a casa.

El que va dir en Joan F. no em va semblar gens malament, de fet hi estic ben d'acord. Tanmateix, mantenc dos dubtes: resoldre la qüestió nacional és un problema demogràfic?; caldria aconseguir que cada nació disposi d'un país? Vull aclarir que quan parl de país no l'identific amb estat. Són coses diferents, excepte per al PP i alguns altres.

El tema demogràfic és cabdal; si més no, a mi m'ho sembla. Per què el poble català no té més força? Simplemnet, perquè és inferior en nombre als pobles veïns. Ras i curt.

Qui ho ha vist ben clar és la suposada nació musulmana. Aquesta engreixa el seu nombre de persones d'una manera preocupant per als veïns i per als receptors d'immigrants arabitzats. Dos exemples: els palestins s'han multiplicat per vuitanta en cent anys; Iran, malgrat haver patit una llarga guerra contra Iraq, ha crescut en trenta milions d'habitants en vint-i-cinc anys.

Cada cop comprenc més que Putin tengui pànic als veïns del sud. Rússia perd un milió d'habitants cada any i els musulmans que resideixen a migjorn creixen i creixen. I Sibèria és molt gran, rica i resta quasi deshabitada. Tot un confit per a qui té fam.

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter