L’enemic inventat

El primer que faig cada dia, cap a les sis i mitja, es veure si Lluís Foix i Josep M. Quintana han publicat res en els seus blocs. El dijous m’agrada particularment, perquè en Josep M. sol escriure un article en el “Menorca”. El d’avui, “La necessitat de crear un amic exterior”, és, com sempre, molt interessant.

Estic convençut que qualsevol persona dèbil necessita un líder en qui estalonar-se i que aquest líder necessitat un enemic, sovint fictici, a qui atribuir els seus errors i que pugui aprofitar per desviar l’atenció. Només cal recordar que quan Franco tenia problemes retreia el “problema“ de Gibraltar o que a Ciutadella, alguns governants no desaprofiten l’ocasió de parlar de la mà negra maonesa, etc. Sospit que el rei del Marroc deu fer el mateix amb Espanya i Ceuta i Melilla... Trobaríem molts de casos d’aquest estil.

Sempre és greu haver de carregar contra un enemic, però ho és molt més quan aquest pressumpte contrari no n’és, d’enemic. I si a més a més és dèbil, llavors ja no té nom el que li fan. Record un amic sikh que em contava el que va passar al seu poble quan dos dels seus membre van assassinar Indira Gandhi. Les agressions van ser increïbles, a alguns sikhs els van arribar a cremar el mocador que porten al cap. Val a dir que el mocador seguia enrevoltat pel crani. Sé que aquest exemple no té molt a veure amb l’enemic inventat, però l’expòs perquè sí té relació amb un afegitó que vull fer sobre el tema. És cert que molts consideren enemics els EUA o a l’Islam, que no són ni dèbils ni pocs, però la majoria de les vegades se sol escollir l’enemic entre les minories, ja que aquestes solen callar i rebre. El que fa el PP amb catalans i bascos no té cap mèrit, puix ambdós pobles són minoritaris dintre del conjunt de la suposada “nació espanyola”. Hitler s’enfrontava a la minoria jueva, els turcs a la minoria armènia, etc.

Certament, tenim –com ja he dit-- un altre tipus de rival: el “gran rival”. Chávez, dispara sovint contra el americans i això li serveix per mantenir la seva dictadura. Molta gent a Europa encara el defensa. Això és perquè no el coneixen prou. Els recoman que mirin, de tant en tant, Cubavisión (em sembla que es diu així). La trobareu al 304-305 de Digital+. M’encanta posar-la quan parlen Castro, Chávez.... Els discursos són inacabables, duren hores. Si algú, després de sentir-los, encara els defensa, he de creure una d’aquestes dues coses: o vol imposar-nos una dictadura o no ho té tot. De fet, els que és segur que no ho tenen tot són aquests dos ídols dels “progres”, que fa anys que ho fan pagar tot a un enemic per seguir comandant.

PD: pagaria per saber d’on es treu el temps en Josep M. Quintana.