Mausoleu destruït
Reconec que tenc un certa estima pels xiïtes, probablement perquè sempre que estat entre ells m’hi he trobat molt bé. Evidentment excloc n’Ahmadinejad, que em sembla un impresentable. Record que a l’Iran durant moltes hores al dia podia seguir --és una manera de dir, ja que no entenia res— els “sermons” d’alguns clergues. Els del divendres eren els que més em copsaven ja que els feia Rafsanjani. Aquell dia la mesquita era plena a vessar. Era una imatge increïble.
Val a dir que el xiisme tampoc no és monolític. Xiïtes hi ha al Iemen (de la branca zaidita), a l’Iran i a part de l’Iraq (de la branca dels duodecimans) o, escampats per diversos països, els ismaïlites. Poca cosa tenen a veure entre ells, de fet només la devoció a un imam ocult en cert moment. En parlaré un altre dia al bloc “L’altra cara del mirall”. Si un edifici em va semblar meravellós a l’Iran, va ser el mausoleu del germà del vuitè imam a Xiraz. Mai no he vist res tan polit. Hi vaig passar hores assegut al terra, bocabadat. La devoció dels fidels era immensa, i només es tractava del “germà”. No em puc imaginar que deu passar a Maxad, on em sembla que hi està enterrat aquest vuitè imam.
Dimecres els sunnites van destruir el temple de Samarra, on hi ha els mausoleus del dese`i l’onzè imams. –al-Hadi i al-Askari--. La cosa és greu perquè a més de demostrar la ineficàcia del govern iraquià, l’ofensa é terrible, puix l’onzè és el pare d’al-Mahdi, la figura cabdal del xiisme iranià: l’imam ocult que ha de tornar. Començ a creure que l’ocupació anglo-americana no anava tan bé com creia –som dels pocs que hi estam d’acord— i l’única notícia positiva és que tal vegada una discussió entre sunnites i xiïtes permeti no ser el primer objectiu d’alguns impresentables que s’aprofiten de l’Islam. Això, només en teoria, ja que qualsevol manipulador pot atribuir aquesta destrucció a Occident i a Israel. Al final sempre rebem els mateixos. És difícil ser jueu. Tanamaite, main no s'ha de destruir allò que és important per al pròxim, o per a part del pròxim.
Val a dir que el xiisme tampoc no és monolític. Xiïtes hi ha al Iemen (de la branca zaidita), a l’Iran i a part de l’Iraq (de la branca dels duodecimans) o, escampats per diversos països, els ismaïlites. Poca cosa tenen a veure entre ells, de fet només la devoció a un imam ocult en cert moment. En parlaré un altre dia al bloc “L’altra cara del mirall”. Si un edifici em va semblar meravellós a l’Iran, va ser el mausoleu del germà del vuitè imam a Xiraz. Mai no he vist res tan polit. Hi vaig passar hores assegut al terra, bocabadat. La devoció dels fidels era immensa, i només es tractava del “germà”. No em puc imaginar que deu passar a Maxad, on em sembla que hi està enterrat aquest vuitè imam.
Dimecres els sunnites van destruir el temple de Samarra, on hi ha els mausoleus del dese`i l’onzè imams. –al-Hadi i al-Askari--. La cosa és greu perquè a més de demostrar la ineficàcia del govern iraquià, l’ofensa é terrible, puix l’onzè és el pare d’al-Mahdi, la figura cabdal del xiisme iranià: l’imam ocult que ha de tornar. Començ a creure que l’ocupació anglo-americana no anava tan bé com creia –som dels pocs que hi estam d’acord— i l’única notícia positiva és que tal vegada una discussió entre sunnites i xiïtes permeti no ser el primer objectiu d’alguns impresentables que s’aprofiten de l’Islam. Això, només en teoria, ja que qualsevol manipulador pot atribuir aquesta destrucció a Occident i a Israel. Al final sempre rebem els mateixos. És difícil ser jueu. Tanamaite, main no s'ha de destruir allò que és important per al pròxim, o per a part del pròxim.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home