Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

divendres, de juliol 28

L’ALJUB D’ALAIOR

Confés que malgrat que vagi viure 22 anys a Alaior –em consider alaiorenc, encara que vaig néixer i he viscut més anys a Ciutadella--, desconeixia que al meu poble hi havia un aljub. La descoberta em sembla una gran notícia i el fet que es pugui perdre em sembla tràgic. No entenc que l’Ajuntament, dirigit per un bon amic i bon familiar, no faci res, o no faci prou per salvar-lo.

Alaior, durant anys, ha perdut molts de béns que havia d’haver preservat. Això ha esdevingut amb consistoris integrats per tot tipus de forces, per equips de dretes i per equips d’esquerres. Particularment, lament la pèrdua de Sa Sínia –per a mi, es va errar l’esquerra; les cisternes des convent, es va errar la dreta; i els empedrats i el pou de sa costa des Pou, en què l’errat va ser l’ajuntament franquista d’aleshores.

Qualsevol bé de tipus històric o etnològic s’ha de salvaguardar. Si cal compensar el propietari –que hi té tot el dret, es fa i punt. La memòria històrica és important. Cal fer el que sigui per conservar-la.

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

Here are some links that I believe will be interested

d’agost 04, 2006 5:10 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter