L’ALJUB D’ALAIOR

Confés que malgrat que vagi viure 22 anys a Alaior –em consider alaiorenc, encara que vaig néixer i he viscut més anys a Ciutadella--, desconeixia que al meu poble hi havia un aljub. La descoberta em sembla una gran notícia i el fet que es pugui perdre em sembla tràgic. No entenc que l’Ajuntament, dirigit per un bon amic i bon familiar, no faci res, o no faci prou per salvar-lo.

Alaior, durant anys, ha perdut molts de béns que havia d’haver preservat. Això ha esdevingut amb consistoris integrats per tot tipus de forces, per equips de dretes i per equips d’esquerres. Particularment, lament la pèrdua de Sa Sínia –per a mi, es va errar l’esquerra; les cisternes des convent, es va errar la dreta; i els empedrats i el pou de sa costa des Pou, en què l’errat va ser l’ajuntament franquista d’aleshores.

Qualsevol bé de tipus històric o etnològic s’ha de salvaguardar. Si cal compensar el propietari –que hi té tot el dret, es fa i punt. La memòria històrica és important. Cal fer el que sigui per conservar-la.