JOANA 1, MATAS 0
Hi ha victòries i victòries. Aquesta és de les grosses. Ha guanyat na Joana, i ho ha fet bé. El projecte que presenta el CIM per resoldre el conflicte del port de Ciutadella és interessant. No és el millor –un dic mai no pot ser bo— però és un solució. Més o manco satisfà tothom. I dic més o manco perquè ha malbaratat algun projecte d’enriquiment. Si ham estudia amb detall l’antic pla, el que pretenia construir un braça a sa Farola, per força hi ha de veure quelcom estrany. Bé, per força, no. Més d’un preferia aclucar els ulls.
A sa Farola hi havia una cosa que no quadrava: la carretera que conduïa al braç. Per què passava tan a prop de les cases? Quan es va fer el primer disseny, travessava una propietat l’adquisició de la qual havia estat emparaulada per l’Ajuntament. Particularment, com que m’expropiava un bocí de terreny que em va costar ben prou, vaig intentar de comprar-ne més. Els vaig oferir, als propietaris, més de deu vegades el que els pagava l’Ajuntament i no me’l van voler vendre. Mai no ho entès. Si vols vendre, ho fas a qui et paga més. El tema put.
Avui, quan s’ha arribat a un acord entre administracions, només hi ha uns perdedors. Tenen nom i llinatges. Una part són polítics, una altra arquitectes. Els conec bé, els tenc a la vora. Tothom sap qui són, però ningú no ho diu.
Tanmateix, la CAIB haurà d’assumir una despesa important. I tot per acabar amb un complex d’inferioritat de part de Cabildolàndia. Menorca hi perdrà. Hauria sortit més a compte oferir assistència psicològica gratuïta a alguns. Si feim un petit estudi, veurem que es podia pagar un milió de pessetes en psicòlegs a cinc mil ciutadellencs acomplexats. Com que de fet només eren tres-cents els malalts greus, la inversió és ruïnosa.
Ara tindrem un nou problema: el PP haurà d’elaborar un nou programa. Sense permutes ni port, governar és complicat.
A sa Farola hi havia una cosa que no quadrava: la carretera que conduïa al braç. Per què passava tan a prop de les cases? Quan es va fer el primer disseny, travessava una propietat l’adquisició de la qual havia estat emparaulada per l’Ajuntament. Particularment, com que m’expropiava un bocí de terreny que em va costar ben prou, vaig intentar de comprar-ne més. Els vaig oferir, als propietaris, més de deu vegades el que els pagava l’Ajuntament i no me’l van voler vendre. Mai no ho entès. Si vols vendre, ho fas a qui et paga més. El tema put.
Avui, quan s’ha arribat a un acord entre administracions, només hi ha uns perdedors. Tenen nom i llinatges. Una part són polítics, una altra arquitectes. Els conec bé, els tenc a la vora. Tothom sap qui són, però ningú no ho diu.
Tanmateix, la CAIB haurà d’assumir una despesa important. I tot per acabar amb un complex d’inferioritat de part de Cabildolàndia. Menorca hi perdrà. Hauria sortit més a compte oferir assistència psicològica gratuïta a alguns. Si feim un petit estudi, veurem que es podia pagar un milió de pessetes en psicòlegs a cinc mil ciutadellencs acomplexats. Com que de fet només eren tres-cents els malalts greus, la inversió és ruïnosa.
Ara tindrem un nou problema: el PP haurà d’elaborar un nou programa. Sense permutes ni port, governar és complicat.
posted by Francesc Sintes Giménez | 5:08 p. m.
2 Comments:
GOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOL!!!
MMM, mólt bé tot el que dius, però... qué penses qué hagués passat si la proposta del dic de son blanc l'hagués feta l'ajuntament de Ciutadella o el Govern Balear?? Ja sé que això és fer política-ficció però jo no m'apostaria ni un botó a que estiguessim en la situació que ens trobem ara. Lo que crec que ha quedat prou clar és que la negativa rotunda al dic era una postura estrictament PARTIDISTA, i no només per part de la presidenta. Que bé que ens aniria si primés sa GESTIÓ per damunt dels interesos de partit.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home