Islamisme radical

I ara l’Índia. Cent vuitanta morts. M’estranya, si tenim en compte el control que exerceix la policia d’aquest país. En cap dels que he visitat (quaranta-quatre) hi ha un control com allà. En cap, ni tan sols a Israel. A alguns m’ha reclòs a la presó – a Jordània—a altres m’han fet interrogatoris de més de tres hores –a Israel, i més d’una vegada--, però enlloc el control ha estat tan seguit i ofensiu i desagradable com a l’Índia, ni al Iemen ni a l’Iran ni a Uzbekistan, ni a Xina ni a Sérbia. Dec tenir cara de terrorista. He viatjat acompanyat per l’exèrcit al Iemen, escoltant les bombes al Líban... he vist cames arrabassades a Israel, morts pels carrers del Nepal, etc.

Em resulta incomprensible que encara es defensin els valors de l’Islamisme. No entenc els erudits espanyol que lloen aquesta religió. De fet, només Serafín Fanjul els critica a Espanya i altres, com Lewis, al món. Tenim un problema i tenim massa musulmans entre nosaltres. Com deia Pilar Rahola, només que un 1% dels musulmans que hi ha Europa siguin radicals, tenim un problema. És trist, però en hauríem de plantejar si s’ha de frenar l’entrada d’aquesta gent. Pagaran els justos, però primer hem de promoure la seguretat. Mentre no hi hagi calma, cal ser més prudents.

Ja n’hi ha prou de dir que el problema sorgeix amb la invasió –mal desplegada—de l’Iraq, els problemes són molt anteriors; fins i tot anteriors a l’arribada dels jueus a la seva llar. Una religió que es vol escampar és un problema. En parl amb musulmans que hi ha a Menorca (amics meus, curiosament) i m’esgarrifa el que alguns opinen. I no són musulmans “de base”, són els seus líders.

L’Islamisme radical ha amenaçat països que defensaven els àrabs: França, Rússia, Alemanya... per què calla tothom? Espanya –la seva al-Andalus-- estava amenaçada des de 1990 i ningú no piulava. Volien recuperar tres territoris, el Líban, Israel i al-Andalus. El primer ja el tenen. I els altres?