EN PINOCHET VEN SES MEDALLES

En Pinochet ven les medalles. Pobret. S’ha quedat pelat. Ja té mèrit perdre-ho tot, encara que, segons ell, està arruïnat per mor de la intervenció dels seus comptes bancaris i no per la seva nul·la capacitat per gestionar-los. Dictadors...

Mentre ell feia aquestes declaracions pròpies d’un insolvent fals, un dels seus col·laboradors més propers durant l’època en què va governar escampava que l’antic president de Xile s’havia enriquit gràcies a la venda de cocaïna. No hi ha res com comandar. Pots vendre drogues sense problemes.

Ja és ben trist el cas de Pinochet. Em sembla un personatge fastigós. El que més lament és que entre ell i Allende hagi de triar aquest darrer. Haver d’escollir entre un racista miserable i un miserable assassí... Déu meu, quina tria! I és que n’Allende era un altre impresentable. No només era un mal polític, sinó que també va escriure unes cosetes que podien servir de pròleg al Mein Kampf d’Adolf Hitler. Tal com ho dic. Però clar, les va dir un socialista i tot se li perdona.