DIC: TEORIA I PRAXIS

DIC: TEORIA I PRAXIS

Es ben veu que no hi res com alenar. Justament açò és el que va fer en Matas (també na Joana i altres, com ara jo) en arribar a un acord sobre el dic. Em Matas, pel preu; na Joana, per treure’s un mort de sobre (un mort que li ha suposat haver d’aguantar el que no es pot dir: gràcies Joana, ja has aguantat prou!).Avui, la premsa publica que el Govern de les Illes mirarà si es poden fer unes petites modificacions en el projecte. La idea és que els creuers, els famosos creuers, puguin atracar a l’altra banda del dic. Tant de bo sigui possible aconseguir-ho. El problema s’hauria acabat per sempre. Gràcies Matas, aquest cop t’he de felicitar!

Amb l’acord, només una part hi està disconforme. Uns perquè han perdut l’oportunitat de guanyar-hi molt, altres perquè s’havien encaparrutat a tancar l’entrada del port, altres per raons ecològiques. Compartesc els arguments del GOB. Un dic sempre és rebutjable, però farien bé els ecologistes a ser prudents. Que el nou dic, fa mal, és evident, però també ho és que de totes les opcions presentades, és el que destrossa més poc. Comprendria que s’hi oposessin, però em semblaria una equivocació enredar el tema. Un dia o l’altre el dic es farà. Una postura intel·ligent és acceptar el mal menor. Recordem què va passar a Eivissa. Sense Els Verds, ara no hi governaria el PP i de retruc, i depenent de què hagués fet UM, tampoc no ho faria a les Illes. Teoria i praxis. S’ha de ser més llest.