Sí, som sionista

Mai no he entès que algú visiti els meus blocs si no li agraden. Entrar-hi per deixar un insult –sempre sense dir qui l’hi deixa— em sembla absurd. Com que crec amb la llibertat d’expressió no esborr aquests comentaris que només embruten qui els penja. Tothom pot ser groller, però em sembla més ètic ser-ho donant el nom. Pot semblar que opin sobre moltes coses. En realitat, escric per a mi i si algú entra a un meu bloc i el llig, bé; i si no hi entra ningú, també. Preferiria discutir o que em convencessin: és fàcil convèncer-me. Ho podeu provar.

Sí, som sionista. I jueu. Però l’ordre de prioritats és ben a l’inrevés. El judaisme és cabdal en la meva vida. Malgrat tot, el procés pel qual he arribat a ser-ho és estrany. Primer era antijueu, després només antisionista. Llegint amb la intenció d’odiar-los més, me’n vaig enamorar. La ignorància es cura amb un llibre, tot i que molts prefereixen ser-ho tota la vida i ho dissimulen escrivint... anònims. Poc a poc em vagi fer sionista i finalment em vaig convertir a l judaisme. He de demanar perdó? No ho pens fer. Prou em va costar autoperdonar-me haver estat “anti” Alguna cosa. Avui ja no som anti sobre cap qüestió.

Mirau, antisionistes: dubt molt que durant la vostra vida hagueu fet la meitat de favors a musulmans que els que els he fet jo. He lluitat i lluit perquè aconseguesquin un cementeri a Menorca. I una mesquita. He escrit públicament que tenien dret a portar mocadors si sentien aquesta necessitat (i em va costar bastants d’insults). Els he aconseguit assistència mèdica gratuïta, i passatges, a ells i als familiars... (i em va costar un disgust i perdre una amiga). Conec més bé la seva religió que qualsevol que m’insulta. I totes les seves branques. Per això, perquè els conec, me’ls estim. I per això mateix, puc dir que el meu millor amic ha estat un musulmà.

Però, bé, tot això no importa. El sentit d’aquesta entrada és permetre que tots els antisionistes es puguin esbravar. Ànim! Ara teniu una oportunitat d’or per dir tot el que pensau dels jueus. Si no en teniu prou, us diré que cada dia cap a les 6 h 25 min em podeu agredir al Club 94. Per arribar-hi pas per sa Muradeta i pel carrer de Mallorca. El meu cotxe té quinze anys i és vell (no tots els jueus són rics, de fet només en conec un, de ric) i de color vermell: un Opel Corsa City. la tornada la faig pel Cementeri, Sant Antoni M. claret i la ronda nord.

Endavant ses atxes, ja podeu començar a insultar. Si ho feis signant, almanco demostrareu que sou més homes; si no, és igual, ho podeu fer anònimament.

Si preferiu demanar-me res sobre alguna qüestió relacionada amb el judaisme o l'Islamisme, us promet que contestaré. Per cert, ja sabeu què és ser sionista?