Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

diumenge, de febrer 26

Madrid o Lilliput? Maó o Mahó?

Al final alguns afirmen que a la manifestació d’ahir, hi havia 1.800.000 persones. Fot-li Emilio!, que deien a Alaior. Em resta un dubte, els madrilenys s’han convertit en ciutadans de Lilliput? Si no és així, no puc entendre com poden ficar-se disset persones en un metre quadrat. Algun dia, a Madrid jugaran un partit de futbol en una cabina telefònica. Qüestió de temps. Aquestes guerres de xifres són prou estúpides.

La Reial Acadèmia de la Història es decanta per mantenir la hac a Maó. Es basa en un argument etimològic. Curiós. Si es tractava d’etimologia, s’hauria de dir Magó, dic jo. Supòs que demà mateix plantejaran una queixa formal als italians que van decidir treure l’hac d’Hamburg. Recordem que en aquesta llengua, aquesta ciutat alemanya es diu Amburgo. Mentrestant, el president de la Reial Acadèmia de la Història, encara que privat manté que Colom era català, balear o valencià, no ho dirà com a president. Dirà res sobre la grip aviària? Parlarà sobre la divisió de l’àtom? Permetrà que el Col·legi de Metges de Barcelona opini sobre el Compromís de Casp? “Zapatero, a tus zapatos”, que diuen els veïns

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter