La pancarta contra la guerra de l’Iraq
L’Ajuntament ha prohibit al Fòrum de penjar una pancarta contra l’ocupació d’Iraq. Em sembla un error: la gent té el dret a manifestar-se. Però també ho és, un error, voler-la penjar. Sé que no agradarà el que diré, però tant me fa. Al món hi ha avui més de 30 conflictes. Curiosament els que provoquen un nombre de víctimes inferior, són els únics de què parles els “progres”. Hi estam habituats. De fet, em fa l’efecte que molta gent no va contra les guerres en si, sinó contra els EUA i de passada contra el meu poble: el jueu.
A Iraq hi ha hagut durant els tres darrers anys, uns 30 morts diaris, que són molts. Però és que durant l’època de Saddam el nombre de morts era d’entre 430 i 450 diaris, segons diverses fonts. Essent malcriat, com som quan vull, podria manipular l’estadística i dir que gràcies a la intervenció se salven unes 400 persones diàries i que la resta de morts no els provoca ja l’exèrcit americà, sinó els partidaris del règim assassí de Saddam.
A Espanya vam criticar els EUA quan no ens van defensar del “tejerazo” i abans el govern de la República espanyola a l’exili va demanar dues vegades la intervenció de tropes estrangeres per acabar amb en Franco i companyia. De fet el Govern iraquià, que ha estat votat pels seus ciutadans demana que les tropes aliades hi quedin. I fins i tot aquest govern demanava a les espanyoles que no pleguessin, cosa que van fer massa precipitadament. A algú que avui és en coma el volen jutjar per fer el mateix fa uns anys. Es veu que només s’ha de plegar a estones i quan convé.
Ja fa més de 10 anys que em vaig curar de l’antiamericanisme –ho vaig fer quan el van criticar primer per no anar a Somàlia i després per anar-hi; allò em va obrir els ulls--. És més, cal recordar que els EUA han ocupat tres països durant els darrers 60 anys: Japó, part d’Alemanya i l’Iraq. El resultat? El Japó és el segon país més ric del món i Alemanya el tercer. Si el resultat ha de ser semblant... que m’ocupin, si us plau.
Algun dia parlaré de l’assalt a la presó de Jericó. Si abans algú no em tanca la paradeta. De fet no seria la primer vegada que m’amenacen, i greument, per aquest motiu. De moment avançaré que com va publicar el diari Menorca, febrer de 2002, un conseller de la CAIB, un del CIM i un capellà es van saber retratar amb mocadors de moviments integristes islàmics al local de la Fundació Ghassam Kanafani: un dels fundadors de FPLP, un grup terrorista i el cervell del que va passar a les olimpíades de Munic. Haurien gosat de fer el mateix amb una fundació que portés el nom d’Artapalo?
I és que, massa sovint, els “progres” són tan impresentables com Zaplana.
A Iraq hi ha hagut durant els tres darrers anys, uns 30 morts diaris, que són molts. Però és que durant l’època de Saddam el nombre de morts era d’entre 430 i 450 diaris, segons diverses fonts. Essent malcriat, com som quan vull, podria manipular l’estadística i dir que gràcies a la intervenció se salven unes 400 persones diàries i que la resta de morts no els provoca ja l’exèrcit americà, sinó els partidaris del règim assassí de Saddam.
A Espanya vam criticar els EUA quan no ens van defensar del “tejerazo” i abans el govern de la República espanyola a l’exili va demanar dues vegades la intervenció de tropes estrangeres per acabar amb en Franco i companyia. De fet el Govern iraquià, que ha estat votat pels seus ciutadans demana que les tropes aliades hi quedin. I fins i tot aquest govern demanava a les espanyoles que no pleguessin, cosa que van fer massa precipitadament. A algú que avui és en coma el volen jutjar per fer el mateix fa uns anys. Es veu que només s’ha de plegar a estones i quan convé.
Ja fa més de 10 anys que em vaig curar de l’antiamericanisme –ho vaig fer quan el van criticar primer per no anar a Somàlia i després per anar-hi; allò em va obrir els ulls--. És més, cal recordar que els EUA han ocupat tres països durant els darrers 60 anys: Japó, part d’Alemanya i l’Iraq. El resultat? El Japó és el segon país més ric del món i Alemanya el tercer. Si el resultat ha de ser semblant... que m’ocupin, si us plau.
Algun dia parlaré de l’assalt a la presó de Jericó. Si abans algú no em tanca la paradeta. De fet no seria la primer vegada que m’amenacen, i greument, per aquest motiu. De moment avançaré que com va publicar el diari Menorca, febrer de 2002, un conseller de la CAIB, un del CIM i un capellà es van saber retratar amb mocadors de moviments integristes islàmics al local de la Fundació Ghassam Kanafani: un dels fundadors de FPLP, un grup terrorista i el cervell del que va passar a les olimpíades de Munic. Haurien gosat de fer el mateix amb una fundació que portés el nom d’Artapalo?
I és que, massa sovint, els “progres” són tan impresentables com Zaplana.
posted by Francesc Sintes Giménez | 11:14 a. m.
2 Comments:
Esta bé això de "pertanyer" a un "poble" (em sembla que es considera si mateix el triat per un Déu). Certament no tinc res en contra de l'exclusivitat. Ho evangelistes i musulmans entre altres.No tinc res en contra d'ells sempre que no emprenyin a la resta d'essers humans. Pero bueno, como que la cosa regalima connotacions persecutories, no trobes que hauries de ser una miqueta mès objetiu...si us plau? Moltes mercis :)
Admir els EUA, pais a on hi he viscut; però no puc compartir l'anàlisi que fas sobre les seves invasions. Son més de les que comentes, i no totes han estat positives. Un exemple n'es el Vietnam. L'Irak ha estat una greu equivocació que els costarà molt de patiments.
Val a dir que m'agraden molt els teus escrits.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home