L’Ajuntament de Ciutadella em crema una mica més

Un altre crèdit. Ja és un costum. Deu ser que els cos els ho demana. Curiosament, ho saben vendre com una gran gestió. I ho és, perquè durant el temps que són responsables del comptes de la casa pública no tornen ni un duro. Paguen els interessos i prou; d’amortitzar res de res. Francament, jo no diria que això sigui una gestió brillant; més bé ho qualificaria d’una exhibició de morro. Ja ho tornarà qui vengui, sí és que pot.

I encara em queda un dubte: què passa amb el tema del cementeri? Algú ment. Fa catorze mesos, l’asseguradora Santa Lucía em va apujar la pòlissa amb l’excusa que l’Ajuntament (o els que havien aconseguit la concessió del cementeri) els havia augmentat els preus dels nínxols, etc. Una cosa ben curiosa, ja que jo no vull nínxol, sinó una urna on em fiquin convertit amb cendra pura: com correspon a un cremat. Ara l’Ajuntament afirma que han baixat aquests preus, però la pòlissa encara s’ha encarit una mica més: hi ha aplicat l’IPC. Una de dues: o Santa Lucía em roba o l’Ajuntament ens enganya.