El centrisme del PP

No hi manera. Durant uns mesos, ja fa uns anys, el PP va predicar que volia ser un partit de centre. Es va refundar. Va deixar de dir-se AP i alguns els el vam creure. A Menorca, fins i tot semblava que a maó anava de debò. A Ciutadella, la moderació és un qualitat que es desconeix. N’hi ha prou a veure que un cronista que escriu glecs, com Carles Torrent, havia estat afiliat a UCD. Som incapaç de trobar res que em recordi el centre en aquest senyor. Tornem però a Maó. En aquells mesos van fitxar gent moderada com Paco Tutzó qui va incloure en la seva llista a l’Ajuntament Gràcia Seguí i el meu antic professor de Química: el senyor Fèlix. Ja sabem com va acabar l’experiment. Una hac
--sempre la mateixa hac— els va obligar a dimitir. Fins i tot algú com J. Xabuc va haver de renunciar a part de la seva ideologia per “centrar-se” a l’estil PP.

Aquest dies, a Madrid, té lloc el congrés dels suposadament centristes. N’hi ha prou a veure la fotografia dels menorquins que hi van per treure’n una conclusió... També serveix per comprendre per què ha passat el que ha passat amb el Casino 17 de Gener.

Una part del PP --dissortadament la que hi comanda— va arribar fa anys a la conclusió que centrar-se no els feia aconseguir més vots. Era a la dreta més dretana on en podia aconseguir un guany considerable. I ho va fer. Però com que són hàbils, es declaren de centre-dreta i així aconsegueixen enganyar tothom –no són els únics que enganyen--. D’una banda es venen com a centristes i estiren una mica de vots per aquest cantó, i per l’altra apliquen una política d’enfrontament, fanàtica, etc. i així arrepleguen el dels nostàlgics d’un temps passat. No hi manera, ho torn a dir. No saben on és el centre. Només el centre del ring: per armar baralles.