Ecologistes locals i egoistes

Fa unes setmanes, la premsa va publicar que més de cent mil persones havien de ser evacuades de diverses illes del Pacífic. La culpa era i és el desglaç provocat pel canvi climàtic. Els habitants d’aquestes illes, que a vegades no estan més d’un metre per sobre de l’antic nivell de la mar, van aparèixer per la tele amb les seves cases inundades, el seu bestiar sense pastura per menjar, etc.

La pregunta és òbvia: què feim per ajudar-los? La resposta encara ho és més, d’òbvia: res de res. Ben al contrari, contribuïm a fer-los fora de casa seva. Espanya és el país on més ha augmentat el consum de combustibles fòssils (en percentatge). Estam vivint en una comunitat profundament insolidària. Em fa pena veure com molta gent usa i abusa de l’aire condicionat i la calefacció, entre d’altres. “Ande yo caliente”, deien fa uns anys. El que passi als que viuen al Pacífic no ens interessa. Si la temperatura de confort és de 20 graus a l’hivern i de 25 a l’estiu, per què la gent la posa més alta? En això, jo ho qualific d’egoisme.

Austràlia ja s’ha ofert per acollir a la majoria d’aquestes persones. Aquí, a Menorca, molt de defensar la terra, molt d’atacar el dic del Ciutadella, etc., però no tenim en compte els altres. És una mena d’ecologisme local, no global. Continuem així, consumint més paper blanc del compte, canviant de mobles cada dos per tres... En pocs anys ho aconseguirem. Les illes del Pacífic no ens faran competència turística, perquè ja no existiran. Objectiu aconseguit.