Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

dilluns, de març 13

Milosevic: una mala notícia?

Ha mort Slobodan Milosevic. Em sap greu. Pens que una persona com ell, que ha fet tant de mal, ha de passar anys i anys a la presó. Ha mort massa prest. No vull pensar que pugui succeir el mateix amb Saddam Hussein. Tota aquesta tropa d’impresentables, hi podríem afegir Fidel Castro –ahir vespre el vaig sentir una bona estona en un congrés sobre “computación”--, s’hauria de podrir a la presó. Record que vaig tenir un gran disgust quan van afusellar Ceacescu i la seva dona. Ambdós ho van tenir massa bo de passar. El “conducator” era un assassí i la seva esposa, una suposada científica que mai no va escriure cap llibre –només els signava--, també era una persona terrible.

Em preocupa, però, que els adeptes a Milosevic, no creguin que ha mort d’un infar, sinó que l’han assassinat. Això seria perillós. Com reaccionaran? Aquesta és la part pitjor de la notícia. És possible que des d’avui, algunes persones creïn un altre mite. Prest llegirem llibres amb continguts totalment inversemblants sobre la seva mort. Ja va passar amb Joan Pau I, Rudolf Hess, Hitler... o l’avió que es va estavellar contra el Pentàgon. Uns escriuen aquests llibres per fer diners i prou, altres són pseudohistoriadors revisionistes. Aquests darrer són els que fan por. La pela és la pela, sobretot si no hi ha entranyes.

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter