Un conseller molt viu

Ja és ben curiós. El conseller de no sé què, cada vegada que ve a Menorca representa el conseller que no ha vingut. Em referesc a Tóbal Huguet; un artista, segons sembla. En teoria només és conseller de Treball i formació, però és tan savi, està tan preparat , que fa de tot. Així, el podem sentir parlant com si fos conseller d’Obres Públiques, etc.

No sé, tal vegada seria millor que el senyor Ai-me Matas el nomenés conseller per a les Relacions amb Menorca. Podria fer el mateix amb un eivissenc i afer resolt. Tanmateix, dos consellers més no escurarien del tot les arques del nostre govern.

Una cosa semblant succeix amb el director general de Política Lingüística. Aquest senyor ja és el súmmum. Sempre que pot es presenta a qualsevol lloc en representació de la CAIB. I exigeix que –a l’hora d’aplicar el protocol—el col·loquin al lloc on teòricament havia d’anar en Matas, o el conseller a qui diu que substitueix.. en definitiva, tret de vetllar per la llengua, fa de tot. Si més no, aquest darrer no ha modificat “for ever “ el seu sou. Cert conseller, que era administratiu, cada cop que es queda sense càrrec, rep una paga de tècnic (uns mil euros més cada trenta dies). Aquest si que és viu. I l’oposició no ho denuncia i això també és molt greu. Deu ser que espera poder fer el mateix just pugui amb algun dels seus polítics temporals i funcionaris de carrera? Recordau aquell socialista que va passar de bidell (categoria E) a tècnic (categoria A)? Suprem, el noi.