N’HI HA QUE NO DECLAREN TREVES

Una mica abans del migdia em telefonava un amic basc per donar-me la notícia. Treballa per al Govern d’Ibarretxe. Estava molt content. ETA ha declarat una treva permanent –vés a saber què vol dir exactament aquesta paraula— i es demanava què faria ara el partit polític que ha quedat fora de joc. Allà ells.

Puc entendre perfectament que els familiars de les víctimes no botin. Encara que alguns estan satisfets, és ben cert que d’altres no n’estan gaire. Sembla com si emparats en la seva ràbia –lògica—preferissin la venjança a la possibilitat d’evitar que algú més s’hagi de sumar a la seva pena. La treva evitarà més “familiars de víctimes” i això és important. Tal vegada sigui parcialment injust, però és el que cal que tots acceptem. Avui me’n vaig a Madrid. Com que ETA fa estona que només posa petards, les darreres vegades ja hi anava ben confiat. Però després d’aquesta gran notícia, encara hi aniré més tranquil. Només hi ha el dubte –aquest sí que és permanent, i aquí sé què vol dir la paraula— i la por a uns altres terroristes, més fanàtics.

La setmana acabarà bé, la gent serà més feliç. Hi ha una treva. Ara manca que el Fede, un tal Acebes i en Zaplana també declarin la seva. La COPE, que diu que fa periodisme catòlic, hauria de ser fidel a la seva ideologia. També hauria de declarar una treva. Si no ho fa no veuré per enlloc com apliquen el missatge cristià del perdó, dela generositat i de la pau. Part del PP es declara demòcrata-cristiana. Deu ser una minoria, segons sembla.Les paraules són una cosa i els fets una altra ben diferent. Puc jurar que som alt i roig, però només si qui és prop meu ha perdut la vista i no em toca. ETA ha declarat la treva, Jiménez Losantos and company, no. És una llàstima