El Llanera és de Menorca?

Vaig sentir certa alegria quan el Menorca Bàsquet va pujar a la primera categoria del basquetbol, espanyol. El fet que Menorca pogués sortir cada setmana als mitjans de comunicació nacionals (perdó, estatals) em satisfeia. Malauradament, cada setmana que passa sent més poca simpatia per aquest equip.

Quan va canviar el seu nom –tot per aconseguir que una part dels meus imposts anessin a parar als seus jugadors— em creia que la refundació de l’antic club seria un fet. Res d’això. De Menorca i de menorquí, el club en té ben poc. La seva pàgina web és només en castellà i em conten que la megafonia empra exclusivament aquest idioma. Per si no n’hi havia prou alguns afeccionats han fet demostracions –per sort frenades per la directiva- antisemites. Tot plegat em resulta patètic. Ja no m’hi identific, ja no m’és simpàtic i em rebenta no poder fer objecció fiscal per poder evitar que part dels meus diners els administri aquest club.

Som el primer que diu públicament que vull que baixi? No ho sé. El que sí que sé, és que durant les primeres setmanes m’emocionava amb els seus partits i patia pel seu resultat. Desitjava que guanyessin. Ara ja no. M’agradaria que s’enfonsés, i si pot ser que desaparegués, que tornés a ser La Salle Mahón, si és que mai han deixat de ser-ho.

Vos contaré una anècdota sobre aquest col·legi i aquest club. Fa uns sis anys, quan era l’encarregat de recollir les peticions d’excedència de català, se’m va presentar la mare d’un jugador. Provenia –el fill- de l’Estudiantes, jugava de base i tenia uns 19 anys. L’enviava, a la mare, el club. Tenia el taxi a la porta i encara no havia arribat a l’Esplanada de Maó –l’oficina de la Conselleria de Cultura era al carrer de Vassallo—, però el primer que feia la senyora –abans de rodar per “Mahó”-- era demanar excedència sobre la llengua que empram habitualment més d’un 70 % d’illencs. Així és aquest club. De menorquí, en té ben poc.

Ja podeu començar a enviar-me anònims. Els rebré de gust.