La FIFA contra el racisme
Ja era hora! La recomanació de la FIFA de sancionar els clubs amb la pèrdua de tres punts, amb sis la segona i amb l’expulsió de les competicions la tercera, és una gran notícia. L’afer Eto’o hi ha influït molt. Esper que dia 1 d’abril, a Can Barça –el meu equip després la Real Sociedad--, no s’hi sentin crits racistes contra Roberto Carlos.
Aquest matí comentaven que a Tel Aviv, ahir vespre, van insultar el Madrid. És cert i ho lament, però el que no he sentit a dir és que cada cop el meu equip de basquetbol, el Macccabi, juga a Espanya (a Madrid, Gazteiz, Barcelona o Màlaga) els crits de “assassins”, contra els jugadors israelians, se senten durant tot el partit.
Encara record quan al pavelló del Madrid (de la Ciudad Deportiva) van agredir a distància un jugador del Maccabi, Earl Williams. D’açò ja fa molts d’anys. Aquell jugador, que havia vist qui li havia llançat la moneda al cap, amb un bot va superar la tanca (que era molt amunt) i es va adreçar cap a l’agressor. La cara d’aquell jove va tornar blanca de cop. I és que en Williams feia més de dos metres, tenia unes espatlles que feien por i pesava més de 120 quilos. El que va fer no està bé, però comença a ser hora que l’esport només sigui un lloc per anar a passar una estona tranquils: sense insultar ni agredir contraris, àrbitres o, com passa en el cas de l’Espanyol, els seus propis jugadors, si són negres.
Aquest matí comentaven que a Tel Aviv, ahir vespre, van insultar el Madrid. És cert i ho lament, però el que no he sentit a dir és que cada cop el meu equip de basquetbol, el Macccabi, juga a Espanya (a Madrid, Gazteiz, Barcelona o Màlaga) els crits de “assassins”, contra els jugadors israelians, se senten durant tot el partit.
Encara record quan al pavelló del Madrid (de la Ciudad Deportiva) van agredir a distància un jugador del Maccabi, Earl Williams. D’açò ja fa molts d’anys. Aquell jugador, que havia vist qui li havia llançat la moneda al cap, amb un bot va superar la tanca (que era molt amunt) i es va adreçar cap a l’agressor. La cara d’aquell jove va tornar blanca de cop. I és que en Williams feia més de dos metres, tenia unes espatlles que feien por i pesava més de 120 quilos. El que va fer no està bé, però comença a ser hora que l’esport només sigui un lloc per anar a passar una estona tranquils: sense insultar ni agredir contraris, àrbitres o, com passa en el cas de l’Espanyol, els seus propis jugadors, si són negres.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home