Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

dijous, d’abril 6

Benet XVI i en Fede

En Fede, el gran Fede de la COPE, té mala sort. Està de pega. Entre les crítiques d’ABC i els comentaris de monsenyor Blázquez i de Benet XVI, no fa més que rebre. Això sí, ell ni s’immuta. I en el cas que estigui desesperat, procura de no fer-ho veure. Sortosament, per a ell, sempre li romandrà fidel el gran inquisidor insular, aquell que predica des de Radio Popular de Menorca.

Fa unes tres setmanes, l’editorial d’ABC “Los obispos tienen un problema” deixava la COPE malparada. Era un editorial impressionant. Entre altres coses, criticava l’emissora per barroera, per menysprear la gent, la Monarquia, etc. ABC em va demostrar que era, que és, una publicació digna. No estic gens d’acord amb la línia del diari, però sí que ho estic amb el que podríem denominar l’estil. Deia ABC que es pot criticar un ministre per la seva tasca; ara bé, la persona és inviolable. Humiliar Montilla per no haver cursat estudis universitaris és una baixesa.

Darrerament, no fa gaires dies, el gran Fede va “amagar” el comentari del seu teòric cap sobre l’alto el foc d’ETA. Deu ser la seva manera d’aplicar la “pluralitat informativa”, o que s’ha tornat a afiliar al PSUC i ha decidit reemprendre la lluita contra l’empresari explotador. Ahir va ser el Papa –m’encanten el seus escrits, fins i tot quan no estam d’acord-- qui va manifestar una postura completament oposada a la que defensa la COPE en aquest procés de pau, però ell ni cas. D’una empresa normal ja hauria volat, però la COPE és la COPE.

Per cert, em conten que el nostre bisbe, monsenyor Piris, també va dir a través de l’emissora insular que ja no feia contes escoltar-la més. M’hauria agradat veure la cara del director en sentir-lo. Felicit el bisbe dels menorquins, el bisbe de la meva família. Va demostrar que és una persona honorable. Creu el que predica. Tot es pot dir, sempre que no s’ofengui ningú. I ho diu una persona –un servidor-- que amb la seva ironia a vegades –massa vegades-- fa mal. Sense voler, però en fa. Ho lament. No n’estic gens orgullós. I no n’estic mai, ni quan em feliciten.

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

Here are some links that I believe will be interested

d’agost 04, 2006 3:17 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter