Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

dilluns, de març 27

Una manifestació brillant... amb fillets

El Fòrum em recorda els maoistes i els franquistes. La foto del dissabte al Menorca és una monada. Això de fer manifestar infants és genial. Em fa venir a la meòria quan de petit havia de cantar el “Cara al sol” i altres himnes franquistes. O quan més tard la meva filleta petita, amb tres anys, xinesa d’origen , en veure en Mao Zedong per la tele es va posar dreta i aixecant el puny va començar a cantar. Record bé aquell dia perquè va ser quan es van acabar les meves simpaties pel comunisme. Sentir-la cantar i abandonar la meva dèria per aquell moviment em va provocar un desencís definitiu.

Em direu que no és mateix canta himnes polítics que manifestar-se per la pau. Potser no. Però Pius XII també feia manifestacions a favor de la pau i mentrestant permetia que els jueus europeus fossin exterminats en massa per tal d’evitar que cap catòlic patís. Val a dir que va fer ben prou pels jueus italians. El que fa el Fòrum estaria bé si globalitzés –paraula que tenen prohibida— la demanda de pau. Quan reclamin que Xina abandoni el Tibet i Xinjiang, que França desocupi mitja Àfrica... creuré en les seves reclamacions. No crec que arribi a veure-ho. Ho repetesc, a les pancartes del Fòrum sempre hi manca un afegitó: Sí a l’extermini kurd.

Emprar els al·lots em sembla poc edificant. També el PP els emprava per protestar contra alguna llei aprovada pel PSOE. I aquests, els del PSOE, en contra del PP.

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter