ELECCIONS: SISTEMA PROPORCIONAL
Sovint sentim molta gent que reivindica de canviar el sistema electoral espanyol. Concretament, demana de canviar la llei d’Hont per tal de fer una distribució d’escons que sigui proporcional als vots emesos pels ciutadans. Això, que en principi sembla una bona pensada, no acostuma a solucionar gaires coses. Fins i tot gos a dir que aquest sistema fa més mal que bé.
El sistema proporcional, en principi, sembla molt democràtic; i ho és, sens dubte. Això no obstant, els països que l’apliquen no n’estan massa contents. La prova més clara la tenim a Israel. Ahir, es va demostrar una vegada més. La Knesset estarà integrada, altre cop, per un fotimer de partits que no permetran un govern estable.
És cert que el sistema espanyol té moltes mancances –no tantes com el britànic— però és bastant millor que el proporcional. Particularment, el que més em convenç és l’alemany, complicadíssim, però bastant just. A l’altre cantó tindríem el britànic, que no n'és gaire; o l’americà, que Déu n’hi do.
La pregunta que sorgeix, forçosament, és si s’ha de cercar l’estabilitat o respectar al cent per cent la voluntat dels electors. No ho tenc clar. Probablement l’ideal seria una solució mixta. A Alemanya s’hi atraquen. A Espanya, el principal defecte, sobretot a algunes comunitats –la valenciana, per exemple-- , és el percentatge mínim de vots que necessita un partit per aconseguir un escó. Retocant aquesta incongruència, el sistema no seria tan imperfecte. Si a un partit li correspon algun escó, se li dóna i punt. Exigir-li un cinc per cent de vots, com al País Valencià, és injust. Ja m’està bé que es potenciïn els que obtenen més vots –per mor de triar un govern estable—, però sense abusar.
El sistema proporcional, en principi, sembla molt democràtic; i ho és, sens dubte. Això no obstant, els països que l’apliquen no n’estan massa contents. La prova més clara la tenim a Israel. Ahir, es va demostrar una vegada més. La Knesset estarà integrada, altre cop, per un fotimer de partits que no permetran un govern estable.
És cert que el sistema espanyol té moltes mancances –no tantes com el britànic— però és bastant millor que el proporcional. Particularment, el que més em convenç és l’alemany, complicadíssim, però bastant just. A l’altre cantó tindríem el britànic, que no n'és gaire; o l’americà, que Déu n’hi do.
La pregunta que sorgeix, forçosament, és si s’ha de cercar l’estabilitat o respectar al cent per cent la voluntat dels electors. No ho tenc clar. Probablement l’ideal seria una solució mixta. A Alemanya s’hi atraquen. A Espanya, el principal defecte, sobretot a algunes comunitats –la valenciana, per exemple-- , és el percentatge mínim de vots que necessita un partit per aconseguir un escó. Retocant aquesta incongruència, el sistema no seria tan imperfecte. Si a un partit li correspon algun escó, se li dóna i punt. Exigir-li un cinc per cent de vots, com al País Valencià, és injust. Ja m’està bé que es potenciïn els que obtenen més vots –per mor de triar un govern estable—, però sense abusar.
posted by Francesc Sintes Giménez | 9:38 a. m.
2 Comments:
Tu, què t'has comprat el dossier trimestral de La Vanguardia que versa Israel. Venga fer un esforç i ja ens diràs què set sembla, oi,,,
Els sistemes electorals no influèixen tant, són les estructures socials les que poden crear conflicte. I és molt usual confondre un sistema electoral i el seu resultat amb l'estructura social i la seva transposició en les institucions democràtiques. Per exemple en Bush va guanyar les primeres eleccions amb menys vots que n'Algore, degut al sistema electoral, si aquest hagues estat proporcional potser avui en dia no ens hauriem de lamentar de la guerra d'Iraq.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home