Reserva de biosfera

Em fa gràcia que després de tants d’anys, les mateixes institucions encara no s’hagin adonat que la forma correcta de definir “reserva de bisofera” és aquesta: sense article i amb minúscules. La mania que tenen els polítics de considerar-ho tot, per dir-ho d’alguna manera- majestàtic (la paraula en aquest cas no és massa correcte) els força a posar majúscules arreu; sobretot en parlar de si mateixos.

Aquests dies, entre tranquimazin i tranquimazin, llegia que el senyor Carles Torrent preferia un dic a un títol. No m’estranya. Ja sabem on treballa, i no em referesc a UH.
Ja sobta que una declaració obtinguda pel PP (enhorabona, senyors!) sigui ara menystinguda. Coses de la política. Abans, ser reserva era “la creme de la creme” (o com s’escrigui, que el meu interès pel francès és gairebé nul), ara és una putada. El més curiós és que el PP comenta que la UNESCO també està contra seva. Paranoia! Dubt que sigui així, però en el cas que ho fos caldria que es demanessin per què tothom els decanta. La resposta és ben senzilla: són els que es fan enfora de tots. Particularment, coincidesc amb la política econòmica i internacional (em podeu dir fatxa en voler), però res més; amb el PSOE en la qüestió com aborda el problema d’ETA; amb EU en el model d’Estat (encara que particulament em sent independentista, com a ideal); i amb el Verds en temes ecològics. Deu ser cert que som de centre. Ja m’agradaria un canvi d’actitud en els bocamolls (en alguns bocamolls) del PP, però és difícil.