Català i valencià

M’havia arribat a convèncer que estava dotat per a l’aprenentatge d’idiomes. Després d’un esforç impressionant havia arribat a entendre el cent per cent del valencià. Em sentia tan envanit que fins i tot vaig muntar una mena de festa llevantina –per què deim llevantina si el País Valencià és a ponent?--. No hi mancava res; hi havia paella, banda de música... fins i tot va acabar amb una minimascletà, fet que m’honora puix la meva aversió a la pólvora és tan gran com l’atracció dels valencians pel foc. El personal que hi era convidat es va commoure en sentir com servidor cantava l’himne: “Ja en els tallers i en els camps remoregen... càntics d’amor, himnes de pau”.

La meva ufana s’ha esmunyit i he quedat afectat. Tant d’anys de parar l’oïda i ara el Tribunal Suprem afirma que català i valencià són el mateix idioma... No hi ha dret. Sabeu la quantitat de programes de tele insuportables que m’havia arribat a cruspir? Qui m’indemnitzarà per les hores perdudes? Els populistes del PP, en conèixer la notícia, el primer que han fet ha estat canviar les freqüències en què emetien Canal 9 i Punt 2. Un fet lògic. Cal posar tots els impediments possibles a tot allò que ens recordi que el català encara és viu i si el valencià ho és –català— és qüestió que la gent no pugui sintonitzar emissores que emetin en aquesta llengua. La ideologia s’ha de mantenir fins a les darreres conseqüències i el català és sobrer en el programa del PP. L’única esperança és que el mateix Suprem confirmi que el mallorquí també és català i això doni un argument als popular per tancar Canal 4, M-7 i fins i tot IB-3.

Només em queda un consol. Gràcies a Punt 2, he descobert que m’agradava la pilota valenciana. Paga de monja.