Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

dijous, d’abril 20

Fums hispànics

Comença a ser un mal costum, massa habitual. Espanya s’ha apuntat a la mania d’emetre diòxid de carboni a l’atmosfera. I ho fa d’una manera excessiva, més cada any. Destacar per destacar, ja ho podríem fer en una altra cosa.

Espanya és els dels països que més superen el límit que els permet el protocol de Kioto. Sovint, hom ho fa pagar a la indústria i no és l’única culpable. El que en realitat cal és donar exemple individualment. Estam creant un monstre que consumeix de més i sense sentit. Cadascú hi podria aportar el seu granet de sorra. Disminuir la velocitat en conduir, no abusar de l’aire condicionat ni de la calefacció, etc. Ja és curiós que durant l’estiu hagi augmentat tant l’emissió de fum i el consum d’electricitat... i és que no hi ha màcula.

Com a anècdota, puc contar la següent. Fa un mes era a Madrid. Tota la família va haver de dormir sense pijama, destapats i amb la finestra oberta del tot. La raó? Una calefacció insuportable. Si tenim en compte que cada grau suposa un increment d’un 7% de la despesa econòmica –supòs que la d’energia deu ser semblant--, podem treure conclusions.

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

Here are some links that I believe will be interested

d’agost 05, 2006 12:41 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter