Ratzinger i Ahmadinejad

El Papa reclama una sortida digna a la crisi entre Occident i l’Iran. I jo em deman què es una sortida digna. Aquest cop no entenc què vol dir Benet XIII. Puc entendre que desitgi la pau, com és normal i lògic en un papa, però em fa l’efecte que l’única sortida és que l’Iran abandoni aquest projecte absurd. No critic les seves paraules; simplement, és que no les entenc

Em direu que a Occident hi ha països que ja disposen d’armament nuclear, com és el cas del Estats Units i que, per tant, és demagògic exigir a l’altra que no faci el que tu ja has fet. I és ben cert, però també ho és que els occidentals no necessiten aquesta arma. La majoria d’experts en armament manté que els EUA disposen d’armes prou bèsties com per capolar els adversaris, sense necessitat d’acudir a aquest tipus de bombes. I això també és ben cert.

Iran no necessita centrals nuclears ni aquestes armes tan destructores. El teòric enemic d’Ahmadinejad és Israel, però no es pot emprar una bomba atòmica ni contra Haifa ni contra Jerusalem, excepte que es vulgui acabar amb la vida dels milers de musulmans que hi viuen, la qual cosa és absurda. Contra Tel Aviv tal vegada seria utilitzable, però fins i tot així les conseqüències per als musulmans que viuen a pocs quilòmetres serien nefastes. Si necessita posseir aquesta bomba, és que pretén emprar-la contra un altre enemic. Qui deu ser?