MALEÏT ESTIU

Odii l’estiu. I no per el calor, que suport sense problemes, sinó pel foc. Fris que passin aquests mesos de sequera durant els quals el perill que hi hagi incendis forestals s’incrementa. A Europa hi ha cada dia més boscos, probablement perquè ens dedicam a pelar els de fustes exòtiques del Tercer Món i per l’abandonament de l’agricultura. Però també és cert que cada any se’n cremen més. Maleït estiu que crema homes, arbres, tortugues i ocells que encara no han après a volar.

Per si n o n’hi havia prou, l’estiu ens ha canviat l’illa i, en canviar-la, ens ha canviat la vida i la manera de ser. Un fotimer de visitants omplen les carreteres. També omplen les butxaques de molta gent, però en pagam un preu molt elevat. Pertot s’aixequen apartaments i hotels i que els ocupen consumeixen la nostra aigua, el nostre espai de descans i omplen de fems Milà.

L’estiu ha canviat l’illa. Ha posat en perill la nostra tranquil·litat, la nostra llengua i ens ha portat alguns visitants perillosos. El tema de la llengua em fa mal, encara que la seva desaparició pugui ser considerada per molts una cosa natural.

Em direu que l’estiu també té coses bones. És cert. Coneixes gent, coneixes nous costums.... però jo fris que arribi el novembre. L’única pega dels mesos de fred és que sents les màquines que fan soroll per construir habitatges on residiran aquells que ens visiten durant l’estiu. O els que els que lloguen cases velles als que els aixequen nous pisos a preu de saldo. El preu de saldo és el sou dels obrers estrangers, no el dels pisos que cada dia són més cars i més petits.