QUÈ PASSARÀ A CUBA?

Fa una mica més d’un any, un comentarista polític liberal que seguesc amb devoció per les seves anàlisis –tot i que no encerta gairebé cap predicció— afirmava que a Cuba hi ha dos candidats a succeir Fidel Castro: Carlos Lage Dávila i Felipe Pérez Roque.

Deia el comentarista –que sol estar ben informat— que el primer era el seu preferit. Comentava que aleshores era “secretario del Comité Ejecutivo del Consejo de Ministros”. No sé si encara ocupa el mateix càrrec, ja que he llegit que és vicepresident del Consell d‘Estat. És ben possible que sigui el mateix lloc i que la diferència sigui exclusivament un mala traducció –cosa que no entendria-- o una mala interpretació. El considerava un ésser civilitzat. Era l’antic “jefe de despacho” de Fidel i s’ocupava de les coses que no agradaven al “comandante”.

Sobre el segon, l’actual ministre d’Afers Exteriors, que abans havia estat secretari personal del “comandante”, deia: “Pérez és un bàrbar absolut, molt violent i capaç de totes les brutalitats”. La cosa pinta bé si és l’escollit.

No sé qui comandarà a Cuba, ni quin camí prendrà, o farà prendre, el gran germà Raúl. Confii que l’encerti, sincerament. Un país del qual la gent ha fugit com ho ha fet és que té cosa que no funciona. Arriscar-se a sortir-ne travessant una mar plena de taurons deu voler dir quelcom. Ningú no fuig del paradís.

Vaig sentir admiració per Fidel, sobretot per haver acabat amb Batista. Vaig néixer el dia que va trencar relacions diplomàtiques amb els Estats Units. Dissortadament, totes les revolucions tenen un problema: el dia que segueix al del triomf. Fidel n’ha encertat ben poques. Entre els seus mèrits hem de destacar que ha mantingut l’illa semiverge –tot i que sembla que açò ja ha canviat i fins i tot els hotelers mallorquins la destrossen— i que ha fet possible que l’educació fos un valor important. Sobre les fites de la medicina del règim tenc més dubtes. D’una banda, el mateix “comandante” visitava el doctor Puigvert per fer-se una simple comprovació de l’estat de la seva pròstata i, de l’altra, ja durant l’època de Batista era el segon país amb més metges d’Amèrica Llatina, només superat per Argentina.

Quant a haver evitat que Cuba fos el prostíbul dels americans.... millor no parlar-ne. És possible que no hi hagi prostitutes, però diuen que és ben senzill aconseguir favors sexuals a canvi d’algun regalet o d’un visat. No ho sé. Mai no hi estat i no voldria ofendre els que s’han aparellat amb cubans o cubanes car en molts de casos ho han fet per amor i amb èxit. Un altre comentarista, aquest sí que és falsament liberal, deia que ara no compten les “jineteras” perquè els fa vergonya haver de descobrir quantes n’hi ha.

Castro ha estat un desastre, però hem de ser justs: també ho ha estat Haití. Que Cuba podria ser un gran país, ningú no ho dubta. Que va viure del caritat soviètica, que li regalava –pràcticament-- el petroli i li comprava el sucre a un preu exorbitant, tampoc. Tant de bo ara que sembla que es mor, el país superi la crisi. Serà difícil i costarà. Tots els països de l’Est han passat pel mateix. Confiem que prest tinguem una altra Costa Rica i no un segon Haití.