A QUI M’ODIA
La persona que declara que m’odia, diu una gran veritat: els conversos solen acabar essent uns fanàtics. Segons ell jo ho som, fanàtic. Em sembla que s’equivoca, però és possible que ell tengui raó. El que no som és narcicista, ben al contrari, tenc l’autoestima molt baixa.
La veritat és que no sé què li he fet i m’agradaria saber-ho. Si l’he ofès, em disculp públicament, puix no pretenia fer-ho. Estic content que els meus amics Carme i Carles s’hagin posat a favor meu, però els deman que ho deixin estar. No em fa feliç que aquest bloc servesqui per insultar-nos.
Voldria dir a l’anònim comunicant que s’equivoca en unes quantes coses... i encerta en altres. S’equivoca en la qüestió del proselitisme –que és prohibida en la meva religió--, només he comentat a quina pertanyia per fer evident que la pertinença al poble jueu no és ètnica. Si ho fos, un 25% de la població ho seria en part. Res més. Segon: no som ultraconservador, ben al contrari, em consider socialista, però del utòpics. Vull dir amb açò que no crec en el socialisme científic, el que –suposadament, és ver-- s’ha aplicat fins avui. Em fa l’efecte que majoritàriament només ha aconseguit fer desgraciades les persones. En podríem parlar.
El socialisme funciona quan els ciutadans ho volen ser: al kibbutz o a una comuna per exemple. I funciona de meravella. Com a ideal em sembla lloable i tant de bo tothom tingués aquest llumet socialista com a guia. Si s’imposa acaba produint terror: Pol Pot, Stalin, Mao... Critic la ceguesa –o presumpta ceguesa—sobre tot el que fa olor d’esquerra o de progressisme, res més. Tal vegada m’he expressat malament. No en sé més.
No tenc res a veure amb Pío Moa, sobre la seva defensa –conversió, certament—del franquisme, coincidesc totalment amb qui m’odia.
Les guerres religioses han produït molts de morts, massa. Això no obstant, molts més en van produir dues ideologies laiques com el nazisme o el comunisme. Aquesta és una resposta demagògica, però té un punt de veritat real.
Hi ha religions sectàries, certament. Altres tenen vocació d’escampar-se i finalment hi ha les tancades: no admeten acòlits. Entre les darreres hi ha la dels hindús i la dels drusos, però n’hi ha més. Alguns han aprofitat aquesta impossibilitat de fer-se hinduista per crear una secta com la dels Hare-Krishna. Entre les que volen escampar-se hi ha el cristianisme o l’Islam. Uns van emprar l’espasa fa segles (avui empren escoles i hospitals construïts com a missions), és el cas del cristianisme. L’Islam empra l’espasa avui. Però no sempre ho farà així. Hi ha moviments renovadors ben interessants en el seu si. També n’hi ha que prohibeixen el proselitisme: la dels bahai’s i la dels jueus. En aquest cas admeten nou adeptes, però s’hi han d’atracar voluntàriament. Finalment hi ha agnòstics i ateus. Aquests poden ser persones més íntegres que les religioses, i tant que sí!
Francament, per la meva part la polèmica queda tancada. Em torn a excusar i ho faré les vegades que calgui, per l’ofensa. M’agradaria tenir una xerrada amb ell: sense cap tipus de violència ni retret. Quan vulguis, company (també em defineixes així) en podem parlar. On vulguis. I que quedi clar que no intentaré convèncer-te. Saps el meu correu i si no el pots trobar en el meu perfil del bloc.
La veritat és que no sé què li he fet i m’agradaria saber-ho. Si l’he ofès, em disculp públicament, puix no pretenia fer-ho. Estic content que els meus amics Carme i Carles s’hagin posat a favor meu, però els deman que ho deixin estar. No em fa feliç que aquest bloc servesqui per insultar-nos.
Voldria dir a l’anònim comunicant que s’equivoca en unes quantes coses... i encerta en altres. S’equivoca en la qüestió del proselitisme –que és prohibida en la meva religió--, només he comentat a quina pertanyia per fer evident que la pertinença al poble jueu no és ètnica. Si ho fos, un 25% de la població ho seria en part. Res més. Segon: no som ultraconservador, ben al contrari, em consider socialista, però del utòpics. Vull dir amb açò que no crec en el socialisme científic, el que –suposadament, és ver-- s’ha aplicat fins avui. Em fa l’efecte que majoritàriament només ha aconseguit fer desgraciades les persones. En podríem parlar.
El socialisme funciona quan els ciutadans ho volen ser: al kibbutz o a una comuna per exemple. I funciona de meravella. Com a ideal em sembla lloable i tant de bo tothom tingués aquest llumet socialista com a guia. Si s’imposa acaba produint terror: Pol Pot, Stalin, Mao... Critic la ceguesa –o presumpta ceguesa—sobre tot el que fa olor d’esquerra o de progressisme, res més. Tal vegada m’he expressat malament. No en sé més.
No tenc res a veure amb Pío Moa, sobre la seva defensa –conversió, certament—del franquisme, coincidesc totalment amb qui m’odia.
Les guerres religioses han produït molts de morts, massa. Això no obstant, molts més en van produir dues ideologies laiques com el nazisme o el comunisme. Aquesta és una resposta demagògica, però té un punt de veritat real.
Hi ha religions sectàries, certament. Altres tenen vocació d’escampar-se i finalment hi ha les tancades: no admeten acòlits. Entre les darreres hi ha la dels hindús i la dels drusos, però n’hi ha més. Alguns han aprofitat aquesta impossibilitat de fer-se hinduista per crear una secta com la dels Hare-Krishna. Entre les que volen escampar-se hi ha el cristianisme o l’Islam. Uns van emprar l’espasa fa segles (avui empren escoles i hospitals construïts com a missions), és el cas del cristianisme. L’Islam empra l’espasa avui. Però no sempre ho farà així. Hi ha moviments renovadors ben interessants en el seu si. També n’hi ha que prohibeixen el proselitisme: la dels bahai’s i la dels jueus. En aquest cas admeten nou adeptes, però s’hi han d’atracar voluntàriament. Finalment hi ha agnòstics i ateus. Aquests poden ser persones més íntegres que les religioses, i tant que sí!
Francament, per la meva part la polèmica queda tancada. Em torn a excusar i ho faré les vegades que calgui, per l’ofensa. M’agradaria tenir una xerrada amb ell: sense cap tipus de violència ni retret. Quan vulguis, company (també em defineixes així) en podem parlar. On vulguis. I que quedi clar que no intentaré convèncer-te. Saps el meu correu i si no el pots trobar en el meu perfil del bloc.
posted by Francesc Sintes Giménez | 8:33 a. m.
1 Comments:
Molt bona resposta Francesc, amb educació i elegància, tot el que no té qui t'odia. no et desmoralitzis i segueix omplint el Diari. Hi ha gent amb qui no val la pena perdre el temps.
Jaume
Publica un comentari a l'entrada
<< Home