Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

dilluns, de desembre 1

Chávez hi torna

En Chávez ho tornarà a intentar. Té massa ganes de continuar al poder. Fa pocs mesos va perdre el referèndum, però després d’un ajustat triomf en les eleccions de la setmana passada, treu pit i afirma que “¡Que sepan quien manda!”.

Passarà a la història, sense dubte. Li hem de reconèixer la bona tasca feta en el camp de l’educació. És una llàstima que el poble hagi de pagar un preu tan alt: i és que l’educació no té preu.

Els errors estratègics dels americans de després de la Guerra Freda hi tenen molt a veure i és trist. Primer van ser ells els que van promoure la major part de les dictadures al pati de darrere del EUA –Amèrica del Sud--. Ara, quan semblava que aquest pobles que han patit tant podien optar a aconseguir uns règims democràtics i justs, hi creixen noves dictadures que afirmen que volen ser justes.

Chávez podrà continuar al poder si guanya. Si ho fa d’una manera neta, hi tenim poc a dir, però no veig massa clar açò de fer votar la mateixa qüestió cada quatre dies... fins que surti el que l’amo vol. És una democràcia discutible, però si no hi trampa és legal. Tant de bo no ho aconseguesqui. El poble té la paraula.

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter