Una vergonya: l’ajut de l’Administració als clubs esportius

Avui “El Mundo”, aquest gran diari... per dir alguna cosa, publica que el meu equip, la Real Sociedad, va rebre un tracte “de favor” quan la hisenda basca –quina sort que tenen els bascos!— no va actuar davant d’un deute que el club mantenia amb ella. “El Mundo” és així. Quan convé diu veritats, altres vegades manipula hàbilment les notícies i si ho considera convenient les amaga.

El tractament que l’Administració en general atorga als clubs esportius és una vergonya. A l’Estat espanyol açò esdevé arreu. Tenim l’exemple de Menorca –on subvencionam equips esportius quan hi ha gent que pateix i altres sectors més important, al meu parer, oblidats--, però també tenim més intervencions escandaloses.

Fa uns anys, el govern del senyor Aznar fa canviar la legislació per permetre que el Reial Madrid –de passada se’n van beneficiar tots els clubs—pogués fitxar jugadors estrangers a un preu rebentat. Durant les primeres temporades, aquests jugadors no havien de pagar tant a Hisenda. A partir de la quarta, em sembla que era, ja havien de pagar els imposts sobre la renda com qualsevol altre ciutadà. No és una vergonya que gent rica –i molt— pagui més poc per un motiu tan ridícul? Poder competir amb avantatge contra els clubs anglesos i italians no justifica una baixada dels imposts dels esportistes estrangers. Era una vergonya i encara no s’ha corregit. Fa goig veure com un suposat crack que percep una fortuna cotitza més poc que el que li correspondria. Ja hem vist com han acabat: quan l’època de la rebaixa ja havia passat, el jugador demanava augment de sou i amenaçava de plegar si no el rebia. Clar, com que en ser com els altres havia de guanyar més poc... Amor als colors! I és que hi ha amors que maten: el dels futbolistes mercenaris i el dels polítics fanàtics d’un club. Qui hi perd és el ciutadà.