Goytisolo: un lluitador o un farsant?

Juan Goytisolo ha obtingut el Premi Nacional de les Lletres. Com a escriptor no em desagrada, però les seves opinions i la seva vàlua com a intel·lectual em semblen molt discutibles. Destaquen del senyor Goytisolo la seva lluita pels drets de les minories i aquí és on em toquen el voraviu. Ja està bé que les defensi, però si vol ser honest no hauria de fer-ne abans una tria.

Juan Goytisolo ha dit i ha donat a conèixer coses meravelloses sobre el món musulmà, especialment. El fet que visqui sis mesos l’any a Marràqueix sens dubte ha contribuït a ajudar-lo a saber com és aquest món. El que ens ha donat a conèixer calia que ho sabéssim. Gràcies, Juan. Ara bé, no el consider un intel·lectual honest: no és imparcial, no és equànime. Imparcial és molt difícil ser-ho, gairebé impossible: ser honest és una obligació.

Goytisolo critica, amb raó, el tracte que reben els musulmans –alguns musulmans— a Europa i a Occident... però mai no piula per exposar cap queixa contra el sobirà que regne al país que l’acull. O és un covard o una altra cosa. Ser un covard l’hi puc perdonar, que faci com les estruços no. Els musulmans són maltractats a molts de països: denunciem-ho; però la correspondència que ens demanen tampoc no ens l’apliquen i en tenc proves a manta. M’he passejat prou per aquests països com per poder-ho dir clarament. Tenc un munt d’experiències personals a explicar que ho podrien fer palès.

Em qued però, amb la part bona de Juan. Fa bé d’exposar les injustícies que pateixen alguns pobles i alguns col·lectius. Ara bé, tampoc no ens passem a l’hora de lloar-lo. L’escritptor té una part prou fosca.