En Bush no estava preparat

El president dels Estats Units no estava preparat per a la guerra. A favor d’ell podem dir que durant la seva campanya havia predicat l’aïllament... cosa típicament republicana, fins l’11-S

Record les crítiques que va rebre en guanyar. Uns el maleïen perquè havia obtingut la victòria d’una manera discutible i altres perquè no estaven d’acord amb aquesta promesa de desinhibició en totes els afers exteriors. De fet, fins que quatre sonats perillosos no van atacar el cor de Nova York, el president Bush va passar prou de tot el que succeïa fora dels EUA. Lògicament el criticaren.

Un mal dia, el país rep un cop important i fort i decideix envair l’Afganistan i posteriorment l’Iraq... i torna a ser criticat. La invasió d’Afganistan va rebre unes crítiques moderades ja que allà no hi havia gaires interessos estratègics d'altres països. En atacar l’Iraq, les coses canviaren.

L’error més gran del president va ser donar una excusa falsa per enfrontar-se a Saddam. Hi havia motius per fer-ho? Sempre he cregut que sí, però al final m’he quedat sense arguments per mor del bullit que s’hi ha fet, fins que Gates no va assumir el càrrec de secretari de Defensa. Ara Obama el vol mantenir. N’hauríem d’aprendre. Un demòcrata confia en un republicà. Un republicà reconeix errors. Per aquí no passa el mateix. El mig aliat de Bush encara insisteix a defensar unes causes que no eren encertades i se’m fa difícil veure com el PSOE nomena un ministre del PP (o a l’inrevés).

Els americans van atacar Iraq per guanyar temps davant la crisi energètica. França. Alemanya i Rússsia s’hi oposaren per mantenir els privilegis de les seves companyies petrolieres. Uns mataren per un motiu i altres tancaven els ulls davant de tots els morts que provocà Saddam per afavorir uns negocis. Qui és més criticable.