Shimon Peres

Shimon Peres no és precisament el polític israelià que em caigui millor. Això no obstant és una d’aquelles persones que cal escoltar. Escoltar, no imitar.

En l’entrevista que publicava el diari Avui d’ahir, feta per Jana Beris, deia coses ben interessants. Digui el que digui, per aquestes terres ja s’ha decidit qui és el dolent. Hi destaca, sota el meu punt de vista, la referència a la impossibilitat d’aconseguir la pau amb Hamas a canvi de tornar els territoris ocupats el 1967. A part que tornar significa que abans “era de” i que els qui dominaven aquest petit espai (vuit vegades l’illa de Menorca) eren Egipte i Jordània, contra el domini dels quals no es van fer declaracions per aquestes contrades, diu Peres que Hamas no ofereix la pau sinó un treva. Té raó Peres, però la premsa espanyola, ho tergiversa.

A Hamas no se li pot concedir res mentre no signi un compromís... i encara. De fet, no l’hi haurien de concedir res mentre no estiguessin disposats a complir el que signen. Aquest és el principal problema del conflicte. Els jueus –pensament occidentalitzat—signen una cosa i prou, l’altre bàndol el signe “de moment”, fins a la pròxima. És difícil posar-se d’acord si hi ha maneres diverses d’entendre què és un acord.