Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

dimarts, de març 14

Blanquejar diners

Que el món de la droga ha de blanquejar diners, ho sap tothom; que ho sol fer a través d’inversions immobiliàries, també. Però ens feim els desentesos quan aquest blanqueig lloc a Menorca.

La reflexió que em sembla que hauríem de fer-nos és si cal facilitar-los aquest blanqueig, als traficants De fet, l’economia la menorquina, dedicada gairebé al cent per cent al turisme, atorga un munt de possibilitats a aquesta gent de continuar el seu negoci. No parlaré ara mateix –ho faré més avall--, de la destrucció de recursos naturals: primer ho faré de la destrucció instantània de famílies. Vull dir que a aquests malparits que trafiquen amb drogues i ens fan malbé la vida, els ho estam posant massa fàcil. Som culpables, en part. Ho som perquè bé que volem enriquir-nos gràcies al turisme.

A vegades, pens que caldria començar a reconvertir l’economia illenca. Deixar-nos de tant de turisme i tornar a ser productius. Això no s’ha d’imposar, però seria interessant conscienciar la població sobre a qui beneficia aquesta manera de guanyar pasta. Crec amb la llibertat de mercat, així que no puc prohibir: només predicar. Tant de bo m’escoltessin: salvaríem les nostres famílies i la nostra roqueta. I ho faríem alhora. I de passada, als narcotraficants, els ho posaríem més difícil.

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

Vam,
que lo de blanquejar euros no es cosa tan sols de la droga. O es que tu no coneixes "iaies/iaios" o gent "de tota la vida" que rep doblers de lloguers no declarats?. I que han de fer? Dons comprar i vendre, comprar i vendre. Es una forma d'invertir per alguns d'aquestos, una forma d'amagar per altres, que li'ls en fot de tat que tenen. No cal pixar tan amunt (vull dir mirar al narcotràfic) per parlar de blanqueig. I no sé veritablement quin m'estim coneixer, el del narco o el del "tota la vida".

de març 16, 2006 12:43 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter