Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

dimarts, de febrer 28

Homenatge a la sobrassada

A Ciutadella, o bé hi ha un odi impressionant als porcs o una estranya fixació per la sobrassada. Efectivament, aquesta “delicatessen” ha aconseguit que els Darrer Dies només siguin recordats per les persones majors o pels puristes del llenguatge. Tot plegat, una bestiesa més. Ara, el Darrer Dimarts és el “Dia de la Sobrassada”. Hi ha bolla!

Em fa l’efecte que ningú no sap ja què celebra. I no només per Carnaval, podem dir el mateix per Sant Antoni, Sant Joan, els Reis, Nadal o Setmana Santa. Quan un poble oblida les seves arrels deixa de ser aquell que poble que fou. Reconec que no m’agraden les Carnestoltes, però almanco som conseqüent i com que no som catòlic no les celebr. El que no puc entendre és aquesta dèria per participar en una festa sense tenir en compte per què. Unes Carnestoltes –disbauxa—sense Quaresma, no tenen cap sentit. I encara en té més poc emprar la Setmana Santa per anar de viatge o fer vacances. Massa gent només la té en compte per a aquestes coses. Altres per contemplar una processó que no els diu res o per assistir a la bestiesa de l’afusellament del bujot. Ja no som el que érem. Dubt que encara siguem menorquins.. I no ho dic per jo, que no sé què som. Val a dir que em sent molt bé celebrant les meves festes. Les jueves, vull dir.

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter