Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

divendres, de novembre 28

ZP i l’esport. Arguments per exigir el sobiranisme

Mestre ZP anuncia que en la propera remodelació del gabinet que presideix crearà un Ministeri d’Esports i em deixa glaçat. Fa anys que molta gent el demanava i ara que la situació econòmic és delicada s’ha decidit a crear-lo. Qui ho entengui que el compri.

Em comença a costar de continuar veient aquest senyor amb bons ulls. Encara em cau simpàtic, però és que cada dia que passa el consider més inútil i venedor de fum. L’esport és una bona manera de desviar l’atenció. Ja està bé que la gent gaudesqui d’infraestructures esportives –com més millor— però, és el moment? També diu que cal reformar la Llei de l’esport. Ja era hora! Tanmateix, estic gairebé segur que n’hi ha per tremolar. Reformar-la contra qui? I és que la Llei de l’esport actual no té més que una intenció nacional fosca. Sí, d’aquest nacionalisme patriòtic que solament malda per escanyar qualsevol possibilitat de permetre que qui vulgui pugui participar o no en competicions esportives.

Avui, però, s’anuncia que Catalunya estigui representada en la Federació Europea de Rugbi Lliga, la modalitat de rugbi que es juga amb tretze jugadors. Com que l’esport té poca importància a Espanya, no hi haurà problemes... si haguessin admès la Federació Catalana en la IRF (la de rugbi a XV9, la Llei de l’esport actuaria de cop per evitar-ho. I açò que aquesta federació és més antiga que no l’espanyola. Curiós el món. Es permet que existesquin les federacions i seleccions escocesa i gal·lesa de rugbi perquè quan es crearen no existia la britànica, però quan un país en les mateixes condicions demana un tracte semblant la maquinària de l’estat treballa. Londres tracta millor que Madrid.

I bé, l’esport continuarà com fins ara. Catalunya aporta esportistes, títols i medalles i a canvi la inversió en infraestructures en aquest país és ridícula. Es veu que tot s’ha de fer a Madrid, sobretot. I açò que encara no han aconseguit d’organitzar els jocs olímpics: després podrem tremolar. A Catalunya, l’Estat hi inverteix entre un 6 i un 15 % del que inverteix a Madrid en temes esportius. ZP el Just. Aznar l’Equànime. Qui vengui, la Còpia. Independència, please.

2 Comments:

Blogger Talaiòtic said...

Molt bo, Francesc!! El tema de la ingerència política espanyola en les nostres seleccions nacionals és flagrant. Ben segur que l'endevines i aquesta "reforma" està pensada per poder contrarrestar possibles reconeixements internacionals. Amb Espanya, pensa malament i l'encertes.

Encara no sé com no he obert una secció d'esports al meu bloc. És que hi ha tants motius per ser independents, que em sobrepassa!

de novembre 28, 2008 3:00 p. m.  
Blogger Francesc Sintes Giménez said...

No sé on, però guard articles sobre el tema i esgarrifa.

El rugbi a XIII l'han posat de moda als Països Catalans els Catalans Dragons de Perpinyà. Particularment m'agrada molt més la modalitat a XV, tal com he dit. Som seguidor de l'USAP de Perpinyà i de la Santboiana. L'any passat van aprofitar que hi havia curses a Montmeló per no deixar jugar l'USAP a Barcelona!

de novembre 28, 2008 6:22 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter