Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

dilluns, de febrer 27

Són anticatalans, o ho fan per putejar-nos?

Avui –i ja comença a ser un fet habitual— ens tornat a quedar sense premsa catalana. Passa sovint, massa. Hom podria creure que cal atribuir-ho a problemes de connexió aèria, però jo ho dubt. L’avió que duu la premsa de Madrid, sempre arriba puntual. Ja és ben curiós...

Coneixent algunes persones, no m’estranya gens que passi el que passa. La persecució que pateixen els mitjans de comunicació catalans escrits, però també els audiovisulas, a Menorca, fa pensar. Veim com un mirall IB3 i les televisions valencianes, però cada dia ens costa més veure les catalanes o escoltar Catalunya Ràdio, Catalunya Música, etc.

Tanmateix, això no és el més greu. El que més em rebenta és que des que va comandar Aznar, algú està fent tot el possible per separar-nos –als menorquins—d’una ciutat amb la qual feia segles que manteníem una gran relació: Barcelona. La Ciutat comtal sempre havia estat la nostra sortida natural, molt més que Palma i, per descomptat, que Madrid.
Fins i tot per ser atesos per la Seguretat Social, ja anam de Palma a Madrid. Barcelona no existeix. La butxaca se’n ressent, ja que és més prop i no cal fer-hi estada.

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter