La mort de Revel

Fa pocs dies va morir J.F. Revel, l’home que em va fer canviar de manera de pensar. Ho va fer gràcies a tres dels seus llibres: “El monje y el filósofo”, “La gran mascarada” y “La obsesión antiamericana”. Revel em va donar a conèixer el liberalisme econòmic.

Hi havia una cosa en Revel que m’atreia especialment, estava convençut que el liberalisme era la solució, però també que era un utopia i que no resolia tots els problemes. És ben cert que no els resol, però també ho és si hem de triar entre les dues utopies del segle XX, el marxisme i el liberalisme, el resultat és clar.

A Espanya, alguns partits es declaren liberals, com ara el PP. La realitat, però, és que, de liberals, no en tenen res. Ja no em referesc només a la qüestió ideològica, sinó a l’econòmica. Un exemple ho pot demostrar: recordau què va dir el PP sobre la pèrdua d’ajuts europeus per als pagesos? Un liberal autèntic mai no acceptaria aquest tipus de subvenció.

Tal vegada Revel creia massa en el mercat. Confiar-hi exclusivament és una mica absurd, ja que els empresaris són persones i l’home té massa coses dolentes. El mercat està bé, però si hi ha control. El triomf del liberalisme exigiria l’autocontrol, però això és molt difícil. Massa vegades hi ha una gran obsessió pels diners. Hi ha productes que es venen i que no s’haurien de fabricar. Altres empresaris només especulen. Això no és ser liberal. Això és ser un afamat de diners. Un capitalista no té res a veure amb un liberal.