Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

dimarts, de maig 2

La mort de Revel

Fa pocs dies va morir J.F. Revel, l’home que em va fer canviar de manera de pensar. Ho va fer gràcies a tres dels seus llibres: “El monje y el filósofo”, “La gran mascarada” y “La obsesión antiamericana”. Revel em va donar a conèixer el liberalisme econòmic.

Hi havia una cosa en Revel que m’atreia especialment, estava convençut que el liberalisme era la solució, però també que era un utopia i que no resolia tots els problemes. És ben cert que no els resol, però també ho és si hem de triar entre les dues utopies del segle XX, el marxisme i el liberalisme, el resultat és clar.

A Espanya, alguns partits es declaren liberals, com ara el PP. La realitat, però, és que, de liberals, no en tenen res. Ja no em referesc només a la qüestió ideològica, sinó a l’econòmica. Un exemple ho pot demostrar: recordau què va dir el PP sobre la pèrdua d’ajuts europeus per als pagesos? Un liberal autèntic mai no acceptaria aquest tipus de subvenció.

Tal vegada Revel creia massa en el mercat. Confiar-hi exclusivament és una mica absurd, ja que els empresaris són persones i l’home té massa coses dolentes. El mercat està bé, però si hi ha control. El triomf del liberalisme exigiria l’autocontrol, però això és molt difícil. Massa vegades hi ha una gran obsessió pels diners. Hi ha productes que es venen i que no s’haurien de fabricar. Altres empresaris només especulen. Això no és ser liberal. Això és ser un afamat de diners. Un capitalista no té res a veure amb un liberal.

2 Comments:

Anonymous Anònim said...

Una vegada vaig llegir que ser sarcàtic, cínic i crític ès molt mès fàcil que ser fàcil que ser constructiu. També es cosa sabuda que ens és més fàcil veure el defecte de l'altre i no veure, o ser una mica més indulgent, el d'un/una (No record qui o quins varen dir açò).
El tal "Ravel" dius reconeixia que el liberalisme era algo utòpic? Aha. El PP no és liberal, fonamentan-te en Ravel tan sols? (No dic ni que sí ni que no, és una pregunta)Si el PP no ho és, les anomenades esquerres descomptat que no ho son, o "algo" si que ho son? ( tan sols demàn) No havent cap opció política "ad hoc" a la deficinició de liberalisme segons Ravel, cal creuar els braços i no votar ni formar un partit. Açò últim es massa feixut, no es ver? I ser pragmàtic i optar per la democracia? Crec, però no ho afirme, que en un sistema democràtic el vot pot ser vàlid o nul (no vàlid).Em sembla que la abstenció està reconeguda com "conformitat" amb els resultats de les urnes. En cas contrari si s'esta disconforme amb totes les opcions o partits existeix la figura del vot en blanc. Si no es així caldrà consultar la Llei organica que regula els referendums.
No votar és com ser delegat sindical, criticar i/o reivindicar (un ejemple que ve prop en el temps) i quedar-ser l'1 de Maig en casa sense fer res o anar a fer-se un dinar a la platja(s'esta o no d'acord, no es te clar o, pijor encara, es més cómodo veure els bous des de dalt la trona)
Bé, ja tinc un bony de pensar XDDDD
Fins un altre dia

de maig 03, 2006 10:30 a. m.  
Anonymous Anònim said...

Here are some links that I believe will be interested

d’agost 04, 2006 8:08 a. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter