RATZINGER I ELS NAZIS

Encara que el catolicisme em sembla una religió sense sentit, mantenc una forta admiració pel papa Benet XVI. I, des d’ahir, ha augmentat. Les seves paraules a Auschwitz-Birkenau em semblen molt humanes. Que com a persona dubti, és un fet que l’honora més com a papa.

Amb tot, discrep una mica d’ell quan es demana “On era déu?”. Com a jueu, estic convençut que Déu no va oblidar el seu poble: mai no ho ha fet. El judaisme es basa, precisament, en el fet que no és Déu qui abandona l’home, sinó l’home que oblida Déu. En la reforma produïda durant l’exili a Babilònia, els jueus es convencen que no han “perdut” perquè el seu déu sigui més dèbil que els dels estrangers, sinó perquè ells (nosaltres, els jueus) li hem fallat.

Déu era a Auschwitz, però l’hom no hi era. Els jueus creim que som socis de Déu i, com a socis, estam obligats a mantenir la Creació. Qui va fallar va ser l’home: e mateix home que fa edificis que s’enfronten a la Creació i cauen just bufa massa vent. El terratrèmol no mata, ho fa l’edifici mal fet i aixecat on no es podia.

Qui va callar durant la Xoà (l’Holocaust) va ser els homes. Molts que ho sabien van restar en silenci. El mateix Pius XII va callar massa. És cert que va salvar molts de jueus italians, però també ho és que per evitar que Hitler es revengés dels catòlics, va mantenir un silenci còmplice. No sé on era Déu durant l’extermini (els exterminis), però sí que sé on eren els homes. Callaven. A Berlin i a Roma. I així ens ha anat, sense matances i conversions forçades seríem 200 milions. Just en som 13’5.

Amb tot, d’un gran mal, pot sorgir una bona cosa. Ara tenim un estat, on ens podrem amagar quan aquesta nova campanya d’antisemitisme qualli entre la gent. I aquest cop, no morirem com a benets, com hem fet sempre. Mai no tornarà caurà Massadah, però seria més recomenable que mai més no callés tothom. Així no caldria defensar-se, que sempre produeix víctimes.