QUÈ TAPA EL PORT?
Em fa l’efecte que el port de Ciutadella s’ha convertit en el Gibraltar de l’Ajuntament. Hi hem guanyat. Abans, no fa massa anys, quan el PP tenia algun problema carregava contra els maonesos; amb el port el merder queda a casa.
Si el port és un recurs, si és un tema que serveix per amagar algun conflicte –intern o extern— que preocupi els populars, cal esbrinar quines són les coses que els destrempen. La veritat és que les ignor. Només les puc suposar. Sembla que les internes tenen a veure amb alguna mena d’oposició que existeix dintre del mateix partit. Aquesta oposició, bastant extremista, vol acabar amb la carrera d’alguns polítics, però no amb el partit. Ara bé, moltes coses que se senten pel carrer, moltes irregularitats que s’imputen als que integren el consistori, provenen d’aquesta oposició. Són ells, qui les escampen. Són els que diuen o mig diuen que dalt la Sala passen coses rares, coses irregulars. Quines són les irregularitats? No seré jo qui les digui, no vull acabar davant del jutge. De fet, tothom les sap. Tots les sentim dia rere dia. Que síiaquest açò, que si aquell allò altre...
En definitiva: què passa? Com més comentaris d’aquesta mena sentim, més port. És ben curiós. Curiós i sospitós. I jo no sé res. Res que no sapi tothom, vull dir.
Si el port és un recurs, si és un tema que serveix per amagar algun conflicte –intern o extern— que preocupi els populars, cal esbrinar quines són les coses que els destrempen. La veritat és que les ignor. Només les puc suposar. Sembla que les internes tenen a veure amb alguna mena d’oposició que existeix dintre del mateix partit. Aquesta oposició, bastant extremista, vol acabar amb la carrera d’alguns polítics, però no amb el partit. Ara bé, moltes coses que se senten pel carrer, moltes irregularitats que s’imputen als que integren el consistori, provenen d’aquesta oposició. Són ells, qui les escampen. Són els que diuen o mig diuen que dalt la Sala passen coses rares, coses irregulars. Quines són les irregularitats? No seré jo qui les digui, no vull acabar davant del jutge. De fet, tothom les sap. Tots les sentim dia rere dia. Que síiaquest açò, que si aquell allò altre...
En definitiva: què passa? Com més comentaris d’aquesta mena sentim, més port. És ben curiós. Curiós i sospitós. I jo no sé res. Res que no sapi tothom, vull dir.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home