SOBRE EL DIC I SOBRE ELS VERDS

Avui no escric un comentari. Ahir em demanaven què faig dins un partit que no està contra el dic, sinó a favor, i se’m queixaven pel fet que sovint afirm que els verds són marxistes reciclats. Em semblen dues aportacions molt interessants i com que no és el primer cop que em fan aquesta pregunta, ni la primera que se’m queixen per l’afirmació, em permetré d’emprar el bloc per fer uns aclariments.

Abans, però, vull agrair als dos darrers “comunicants”, el to que van emprar en penjar la seva opinió al meus blocs. No sempre són tan correctes. També és cert que m’hauria agradat que m’haguessin fet arribar els comentaris al correu que incloc en el bloc, perquè m’agrada saber amb qui parl. Així i tot, permet que tothom hi pengi el que vulgui: sense censura.

Sobre el dic. He de dir que ,personalment, hi estic totalment en contra. Ara bé, si tot Ciutadella el volgués, no m’hi podria oposar: simplement no votaria “sí”. Què es fa en un cas així? És ben senzill: queixar-se públicament, intentar fer canviar d’opinió als favorables i, sobretot, no ser mai candidat. És cert que UCM està a favor del dic, de la mateixa manera que ho és que no tots el militants del partit hi estan, però això no em representa cap obstacle per seguir-hi. De fet, hi ha gent del PP en contra i gent del PSOE a favor, per posar un cas., i no per això abandonen aquests partits. Jo, hi estic en contra perquè consider que la naturalesa és sàvia i que intervenir-hi és una postura vanitosa i perillosa. Ras i curt.

Els verds. La meva afirmació –l’he feta, és cert— és inexacta. Té raó el comunicant. No tots són marxistes reciclats. Crec, però, que una bona part ho són. Jo mateix som ecologista practicant, radical, etc. El que no faré és ficar-me en un partit verd. Em semblaria una equivocació. Un partit és més cosa. No crec en els partits roses, ni religiosos, ni anticatalanistes... Tant de bo l’ecologisme triomfés i cada partit assumís bona part del seus plantejaments. El que no crec que pugui negar el comunicant, és que sovint l’ecologisme s’ha associat amb l’esquerra. Això no té sentit. De fet, les pitjors agressions al medi, s’han fet a països comunistes. És més, alguns partits socialdemòcrates també han fet barrabassades. Suposar que un liberal no pot ser ecologista, és molt de suposar. Vull acabar dient que encara que no militi en un partit verd, i com que he estat marxista convençut i com que som ecologista, tal vegada jo sí que ho som un marxista reciclat. És possible que calgui aplicar-me a mi mateix la meva afirmació. Com deia el comunicant: “se’n pot parlar molt”, i m’agradaria fer-ho. Si ho voleu fer, en el meu perfil del bloc, hi trobareu un dels meus correus electrònics. També podeu seguir penjant comentaris. Allò que més us agradi. I gràcies.

PD: No contest als anònims ofensius.