L’ESTATUT I ESQUERRA
Tenc el cor dividit. I el cervell, si fa no fa. Com que em sent català, encara que no pugui votar en aquelles terres, tot el que té a veure amb Catalunya m’importa, i molt.
Aquests dies, Esquerra Republicana ha decidit de demanar el vot contrari al nou Estatut de Catalunya. Ha fet bé? La veritat és que no ho sé. Em sembla un no raonable, atès que el PSOE els ha enganyats del tot, amb la complicitat del PSC. Què i qui dimonis és el PSC? No seria millor que si ha d‘estar tan supeditat al que diuen a Madrid, renunciï a presentar-se com un partit diferent? Crec que, tal estan les coses, els socialistes catalans haurien d’adoptar d’una vegada el “nom” de PSOE i punt. O són PSOE o són PSC.
Esquerra votarà no, amb el cor em sembla una bona decisió. Però, fa bé? Això no ho tenc tan clar. És difícil aconseguir més de Madrid. Espanya basa part del seu sentit en el seu domini sobre Catalunya. En sentir la bestiesa d’Alfonso guerra i la seva passada de ribot, jo també votaria no. I m’equivocaria. Els catalans sempre han estat pactistes i sempre han estat enganyats i han perdut. El nou Estatut té coses bones, és un avanç; un més. Pot permetre que el pròxim s’atraqui més al que volem. Tanmateix, em fa pena que mai no en tinguem prou. La culpa no és nostra. L’encaix de Catalunya dins d’Espanya no s’ha resolt. Aconseguir un pacte que satisfaci a tothom és el repte. Ara, Catalunya dependrà –un cop més—de la bona voluntat de Madrid, que seguirà intentant escanyar econòmicament el Principat (i les Illes). És possible que Carod-Rovira tengui raó en afirmar que aquest serà el darrer estatut. Amb tant de ribot, potser caldrà demanar alguna cosa més.
Aquests dies, Esquerra Republicana ha decidit de demanar el vot contrari al nou Estatut de Catalunya. Ha fet bé? La veritat és que no ho sé. Em sembla un no raonable, atès que el PSOE els ha enganyats del tot, amb la complicitat del PSC. Què i qui dimonis és el PSC? No seria millor que si ha d‘estar tan supeditat al que diuen a Madrid, renunciï a presentar-se com un partit diferent? Crec que, tal estan les coses, els socialistes catalans haurien d’adoptar d’una vegada el “nom” de PSOE i punt. O són PSOE o són PSC.
Esquerra votarà no, amb el cor em sembla una bona decisió. Però, fa bé? Això no ho tenc tan clar. És difícil aconseguir més de Madrid. Espanya basa part del seu sentit en el seu domini sobre Catalunya. En sentir la bestiesa d’Alfonso guerra i la seva passada de ribot, jo també votaria no. I m’equivocaria. Els catalans sempre han estat pactistes i sempre han estat enganyats i han perdut. El nou Estatut té coses bones, és un avanç; un més. Pot permetre que el pròxim s’atraqui més al que volem. Tanmateix, em fa pena que mai no en tinguem prou. La culpa no és nostra. L’encaix de Catalunya dins d’Espanya no s’ha resolt. Aconseguir un pacte que satisfaci a tothom és el repte. Ara, Catalunya dependrà –un cop més—de la bona voluntat de Madrid, que seguirà intentant escanyar econòmicament el Principat (i les Illes). És possible que Carod-Rovira tengui raó en afirmar que aquest serà el darrer estatut. Amb tant de ribot, potser caldrà demanar alguna cosa més.
posted by Francesc Sintes Giménez | 2:23 p. m.
2 Comments:
A banda de l'oportunitat del vot negatiu d'ERC, que personalment em sembla molt raonable i coherent, hi ha quelcom que em neguiteja molt més profundament: fins a quin punt el sistema político-mediàtic és capaç d'assenyalar i dimonitzar un partitr en base als matisos del seu vot i a la inspecció microscòpica dels seus moviments(cas d'ERC) i, alhora, de fer oblidar a pràcticament tothom que la causa de la inestabilitat actual del tripartit no és altra que l'incompliment de la paraula donada per Zapatero d'acceptar l'Estatut sorgit del Parlament català.
O ja no se'n recorda ningú que l'Estatut que defensa ERC el votaren conjuntament el tripartit més CiU?
ERC és coherent en el vot negatiu, però si és cert que el nou Estatut és millor que el que hi ha, perque no votar Sí? Qué no és millor anar assolint metes poc a poc, que rés al moment? Si han de fer un altre Estatut dins d'equis anys, que es faci! Però el guanyat millor no perdre-ho, no? Idealisme o pragmatisme? That's the question!
Publica un comentari a l'entrada
<< Home