Diari d'un cremat

"L'esbarzer cremava, però no es consumia" (Èxode, 3,2). Estar fet de matèria gairebé ignífuga, m'allarga el turment. Les coses de cada dia que em cal recordar, malgrat que em provoquin moltes visites a un cirurjà plàstic. La "Unitat de Cremats" s'ha convertit en la meva llar. Em començ a plantejar d'alcoholitzar-me a base de "cremadillos"

dimecres, de maig 31

Alguns problemes que presenta la immigració

Les estadístiques sobre el nombre d’estrangers que hi ha a Menorca són contradictòries. No me les acab de creure. D’una banda, ens informen que a l’illa hi ha 11.531 estrangers i, a la vegada, fixen la població total en 86.697 persones. Sincerament, les xifres no em quadren, Només hi ha dues possibilitat. O bé molts menorquins (d’origen) han abandonat l’illa, o bé els estrangers han substituït els immigrants peninsulars. Ambdues coses serien preocupants.

Si els menorquins abandonen l’illa, tenim un problema. Si els estrangers substitueixen els peninsulars, en tenim un altre: i més gros. Això significaria que algunes persones vénen aquí a fer quatre duros i punt. Aquests, en haver aconseguit el seu objectiu, pleguen. La pregunta és òbvia: què s’enduen? Evidentment no és que s’emportin capital, ni que robin, ni res d’això, el que malmeten són recursos naturals, necessaris per als menorquins que encara han de néixer o són molt jovenets.

La mateixa estadística, afirma que hi ha 741 italians a Menorca. Cal deduir que més d’un 90% d’aquests són, en realitat, argentins amb ciutadania italiana. Per a un argentí descendent d’italians és molt senzill aconseguir el passaport del país de la bota. El dubte que tenc és si és just que en obtenir-lo, vagin a residir a un altre país de la Unió Europea. A Espanya, per exemple, un sud-americà obté la nacionalitat si demostra que hi ha viscut, legalment, dos anys. A Itàlia n’hi ha prou si hi fan cinc minuts. No tenc res a dir, però el que no em convenç és que aquests nous ciutadants hagin de gaudir del dret de ser europeus immediatament. Tal vegada seria millor que només ho fossin totalment després que haguessin passat uns anys. Per ser alemany, cal fer-hi deu anys, a Alemanya: per ser espanyol, dos (o deu si no ets sud-americà). Em sembla bé que cada estat concedesqui la ciutadania com li doni la gana –hi té tot el dret--, però dubt que aquesta hagi de suposar un dret contra altres països. Fora més lògic que els nous italians només poguessin tenir drets com a italians dintre de les fronteres d’aquell país. –si més no durant un temps--. De fet, Polònia i altres set països van entrar a la Unió Europea i els seus súbdits no van gaudir del dret a treballar a qualsevol dels estats fins uns anys després. Podem omplir Europa d’uruguaians pel fet que Espanya els concedeix la doble nacionalitat? Crec que ens els hauríem de quedar nosaltres fins que no passin deu anys. I això ho hauria de fer cada país membre de la UE. Si no ho fèiem així, en poc temps, podríem triplicar la població europea. Benvinguts siguin els immigrants, però no els exportem. Que cada país es quedi, durant una temporada, els seus.

1 Comments:

Anonymous Anònim said...

N'hi han punts que com a "suggerencies" caldria pulir. Peró pel que fa a la idea general (així ho he captat jo) de unificar, concretar i dur a terme una política d'immigració comuna dins l'UE és ben cert que cal fer algo el més aviat possible.

de maig 31, 2006 12:50 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home

Powered by Blogger

Free Web Counters
Free Counter