Conversions: de Joan XXIII a GAZA

Dos periodistes occidentals segrestats a la franja de Gaza han estat alliberats després de convertir-se a l’Islam. Han fet bé. Jo hauria fet el mateix. El problema és que ara no poden deixar de ser musulmans ja que això podria significar que algun fanàtic els condemnés a mort. Supòs que això mai no passarà, però legalment, si hom dóna validesa al que dicta la Xara, és una i possibilitat. Un cas famós va ser el de Maimònides, condemnat a mort després d’un procés semblant: es convertí a l’Islam per salvar la vida i després en renegà.

Obligar algú a convertir-se o a renegar d’unes creences és lamentable. Ha passat molt al llarg dels segles. Però també tenim exemples preciosos de com algunes persones han permès de “vulnerar” aquestes conversions forçades. El cas més famós és el d’Angelo Roncalli i l’Operació Baptisme. Durant la II Guerra Mundial va emetre certificats de baptisme a milers de jueus hongaresos –algunes fonts diuen que fins a 80.000— per evitar que fossin exterminats en camps de concentració nazis. Batejar-se no era une exigència “sine quan non” per obtenir el certificat. Això no obstant, en algun cas va haver de batejar-los de ver. Atès que un sagrament “imprimeix caràcter” segons l’Església i que per tant és indeleble, els batejats s’havien convertit al catolicisme. Però Roncalli, que després seria Joan XXIII i conegut com “el papa bo” es va inventar un ardit per fer possible de rebre el baptisme sense tenir l’obligació de seguir els principis cristians ni entrar a formar part de l’Església catòlica. Joan XXIII és un exemple a imitar, ben al contrari que Pius IX, de qui ja parlaré un altre dia. Em rebenta que el vagin beatificar.