UN CONFLICTE ABSURD

Sovint no, sempre, estam convençuts que la culpa dels conflictes és dels altres. Així ens netejam l’ànima i ens permetem iniciar un enfrontament. Això és bastant absurd. En realitat la culpa sol ser d’ambdós. Avui ha començat un alto el foc entre Hezbol·lah i Israel. Ha començar un mes massa tard. Més de mil mort per un cantó i més de cent per l’altre, converteixen la baralla en un fet inútil. Sobretot perquè no hi ha un guanyador clar.

Hezbol·lah no pot derrotar Israel, que disposa d’un exèrcit poderós que li costa massa diners al poble, un poble el 20% del qual viu en condicions precàries. Però Israel no pot acabar amb Hezbol·lah si no empra unes bombes que provoquen milers de morts. Aquests dies he rebut molts de vídeos sobre aquesta absurda. Alguns reals, altres manipulats. El Líban ha quedat destrossat, Haifa si fa no fa. Calia això per arribar enlloc? Àrabs i jueus estan condemnats a entendre’s o a destruir l’altre: no hi ha cap altra solució. Si es pensen que acolloniran el contrari s’equivoquen. Cap dels dos bàndols té on anar. Israel no pot enfrontar-se convencionalment a més de mil milions de musulmans si no empra armes atòmiques. A més, mai no podrà defensar els jueus que viuen fora del seu país, més de set milions. El àrabs no aconseguiran fer-los fora perquè ni Occident ho permetrà ni ells partiran per la senzilla raó que no tenen on anar.

Els palestins en concret no tenen res a perdre, ja han perdut prou. Cal trobar una solució pacífica. Serà injusta, però serà. Justícia i pau alhora són impossibles. El que sigui just per a un no ho serà per a l’altre. Per tant només cal aconseguir la pau. Com qui no demani res!