Guerra civil a Gaza?

Si acaba esclatant –de fet no hi manca gaire—, només es farà realitat una predicció: en elm moment que s’autogovernin, hi haurà guerra civil a Gaza. La segona part, més perillosa per altres raons, es podria donar a la Cisjordània. En aquest cas, el problema seria més greu ja que obligaria l’exèrcit israelià a intervenir-hi d’alguna forma. Això, que pot ser molt dolent, també podria ser bo. En el mateix instant que els palestins tornin a tenir un enemic comú, es pot acabar el conflicte intern.

Ras i curt: els palestins (mot equivocat, ja que els israelians també són palestins) no s’han sabut autogovernar. Això és terrible. No és que els altres pobles de la zona ho hagin fet molt millor –els mateixos jueus han tingut enfrontaments interns i els libanesos, etc.—, però és una realitat tossuda comprovar que alguna cosa no funciona. Fins ara, solament hi havia hagut uns palestins maltractats pel seu mateix poble. La població cristianopalestina és a punt de desaparèixer, mentre tothom calla. Ara, l’enfrontament és més greu, ja que els altres responen.

Els fonamentalistes islàmics s’estan enfrontant als laics. I no s’ha sabut resoldre l’afer. A Israel també hi ha discrepàncies prou fortes entre ortodoxos i laics, però no es resolen a trets. Mols de comentaristes culpen Israel d’aquesta guerra civil. No ho veig molt just. Que carregui amb les seves culpes, no amb les dels altres. És cert que la situació a Gaza no convida a l’esperança, però la culpa la té qui la té. Cap poble no ha rebut tant d’ajut al món. Si entost d’invertir-lo en armes, s’hagués dedicat a millorar l’economia, el problema no seria tan greu. No em val l’excusa de la tanca de separació entre Israel i els palestins. No em val dir que no poden anar a treballar. Que jo sapi, Mèxic no arma una guerra contra els EUA perquè aquests posin peques als mexicans a l’hora de deixar-los travessar la frontera i servir de mà d’obra barata. Cada estat s’ha d’ocupar dels seus súbdit, no enviar-los a treballar a ca d’altri.