Portabella

Ja era que algú d’Esquerra Republicana tingués una mica de seny. Jordi Portabella sembla decidit a passar a l’oposició. La sagnia de vots que va perdent ER és cada cop més clara. No entenia que continuassin pactant amb el PSC, si més no amb aquest PSC.

No som dels que hagi criticat Montilla pel fet d’haver nascut fora del Principat. Més bé tot al contrari: consider que és bo que el president dels catalans sigui un dels nous catalans. No dubt que s’estima Catalunya, però dubt que sigui un bon president. Entre els nous catalans hi sentim reflexions interessants, com ara la de Manuela de Madre al Congrés en presentar l’Estatut. Som indepndentista, sí, però també veig que la situació de Catalunya fa molt complicat d’aconseguir un objectiu pel qual opt clarament.

Estic convençut que Esquerra es va errar quan va decidir de ser un dels components del segon tripartit. Podia entendre que participàs en el primer, però vist com va anar –les trampes que els va posar el PSC— no entenia que volgués reeditar-lo. Zapatero ha enganyat els catalans. Potser no ha pogut fer cap altra cosa- L’evidència, això no obstant, és que, ja sigui perquè així ho vol, ja sigui perquè no té cap altra sortida, ajuntar-se amb el PSC no és una bona idea. Portabella ho ha entès: les bases del partit respiren alleujades.