La nova Ciutadella

Aparentment, el PP ha guanyat les eleccions a Ciutadella. És evident, si més no, que el seu cap de llista continuarà com a alcalde i que probablement ho serà durant quatre anys. Nogensmenys, la seva gestió serà bastant més complicada que durant el mandat. Per començar, només disposa d’un possible aliat quan, fins ara en tenia dos per poder triar.

L’acord PP–UPCM no sembla que hagi de costar-li poc. Si hem de fer cas a Joan Triay –i tots els que el coneixen diuen que és un home de paraula--, el PP hauria de canviar d’actitud. Diuen, també, que dues peces de l’equip popular ho tindrien magre amb el representant d’UPCM. És prou evident que la proximitat ideològica entre ambdós partits és elevada, però mentre uns han afavorit els amics, l’altre es nega a continuar per aquest camí.

Tot sembla indicar que hi podria haver discrepàncies en dos temes bàsics: la redacció del nou PGOU i la contenció de la despesa. En ambdós camps em sent més proper a UPCM, partit que, d’altra banda, no votaria mai de la vida. La situació financera de l’ajuntament no és òptima, ni bon, ni tan sols regular: és delicada. Si durant els darrers quatre anys no solament no ha saldat part del deute, sinó que a més a més l’ha engreixat --tot i travessar una època daurada pel que fa als ingressos per llicències d’obres--, se’m fa difícil entendre com s’hi enfrontaran en aquesta legislatura, si és que volen dur a terme tants de projectes culturals, projectes que exigiran un fotimer d’infraestructures noves i cares. Res no surt de franc. Mentrestant, qui fan ara duia els comptes, diuen que es dedicarà –exclusivament o parcial?— a fer-se un nom al Parlament. La intenció és òbvia: acaba essent la presidenta del CIM.